Referència informativa sobre l'acció contenciós-administrativa plantejada per l'associació de suport a Stop Mare Mortum

Es tracta de l'acció exercitada per Stop Mare Mortum, amb la col·laboració de la Comissió de Defensa de l’ICAB i un grup de juristes especialitzats, entre ells, els de la pròpia associació demandant, davant la Sala del contenciós del Tribunal Suprem, amb motiu de la desatenció del requeriment plantejat per aquesta associació al Govern d'Espanya en relació amb les seves obligacions de reubicació dels sol·licitants de protecció internacional establertes en les decisions del Consell (UE) 2015/1523, de 14 de setembre, i Decisió (UE) 2015/1601, de 22 de setembre, per la qual s'estableixen mesures provisionals de reubicació de sol·licitants d'asil en l'àmbit de la protecció internacional en benefici d'Itàlia i Grècia.

Com que la tramitació del procés es pot allargar durant alguns mesos, ens sembla convenient que es pugui tenir notícia d'aquesta tramitació, amb la finalitat que les persones interessades en puguin fer el seguiment.

21 d'abril 2017.- L’Associació de Suport a STOP MARE MORTUM requereix al Govern d'Espanya per tal que compleixi de forma immediata les obligacions de reubicació de peticionaris d'asil que li corresponen de conformitat amb les quotes establertes en la Decisió (UE) 2015/1523 de 14 de setembre i en la Decisió (UE) 2015/1601 de 22 de setembre.

28 de setembre 2017.- Davant el silenci administratiu, l’Associació interposa recurs contenciós administratiu davant la Sala Tercera el Tribunal Suprem. En la demanda, després d'una breu referència a la greu i notòria crisi de migrants que s’ha esdevingut en el Mediterrani buscant refugi a Grècia i Itàlia, amb la permanent pèrdua de vides humanes, i en condicions de precarietat contràries als drets humans més bàsics, es cita l'informe d'ACNUR de febrer de 2017 sobre aquest tema, destacant les pèssimes condicions insegures i inhumanes dels centres superpoblats de recepció grecs, sobretot a les illes. Es fa referència també a l'especial incidència d'aquestes vulneracions en les persones menors d'edat. Els fonaments de la demanda són, en extracte, els següents:

• La legitimació activa de Stop Mare Mortum, a través de l'associació que li dóna suport, es desprèn de la seva finalitat estatutària de “fomentar un canvi en les polítiques europees d'estrangeria i migratòries, de protecció internacional i d'acció exterior que permetin aconseguir un món basat en el respecte pels drets humans, en la igualtat d'oportunitats i en el diàleg com a mecanisme de resolució de conflictes” i troba fonament en el criteri establert per la Sentència del T.C. 282/2006 de 9 d'octubre, en estimar el recurs d'empara interposada per la ACDDH en relació amb un cas similar.
• Les Decisions del Consell han estat adoptades en virtut de l'art. 78.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, són d'aplicació directa i formen part del dret de la Unió Europea, per la qual cosa el seu incompliment constitueix una infracció de l'ordenament jurídic.
• Les obligacions derivades de les Decisions del Consell invocades són:

a) Obligació de ressituar un total de 19.449 persones, en els terminis també establerts i fins al mes de setembre de 2017.

b) Indicar regularment, almenys cada 3 mesos, el nombre de sol·licitants de protecció que han de ser ressituats. Aprovar els llistats enviats per Itàlia i Grècia a aquest efecte i acollir el més aviat possible a les persones amb dret a la reubicació.

• Aquestes obligacions finals i periòdiques s’han de complir de manera plena, progressiva, immediata i urgent, mentre que persegueixen l'objectiu d'oferir als migrants un procediment de reubicació ràpid per garantir-los unes condicions de vida concordes amb la protecció dels drets humans.
• Les obligacions derivades de les Decisions del Consell tenen com objectiu donar compliment a l'art. 18 de la carta de Drets fonamentals de la Unió, amb vista a donar una resposta eficaç als drets fonamentals a la vida i a l'asil, especialment dels menors. La celeritat en el compliment d'aquestes obligacions és un requisit imprescindible, tal com ho determina el Reglament núm. 604/2013, de 26 de juny, del Parlament Europeu i del Consell.
• Espanya està incomplint les seves obligacions finals i periòdiques. Així, en finalitzar el termini legal per complir amb les obligacions citades, el Regne d'Espanya només havia efectuat el 12,85 % d'oferta de places i el 6,46 % del total de reubicacions que li corresponien, en relació amb la quota assignada de 19.449 de ressituats.
• La responsabilitat per l'incompliment correspon al President del Govern d'Espanya, ja que és responsable d'establir les directrius de política exterior i del seu compliment.

Sobre la base de tot això es demana que es declari que el Govern d'Espanya ha incomplit amb les obligacions periòdiques i finals de reubicació establertes en les Decisions del Consell 1523 i 1601 del 2015 i que se li ordeni l'immediat i urgent compliment d'aquestes obligacions.

27 de setembre 2017.- En la mateixa data de la presentació de l'escrit de recurs i demanda, la Sala va tenir per interposat el recurs, per formulada i per sol·licitada l'adopció de mesures cautelars.

28 de setembre 2017.- L'Acta de la Sala no dóna lloc a les mesures cautelaríssimes interessades en apreciar que no concorria una circumstància d'especial urgència.

4 d'octubre de 2017.- Amb caràcter previ a la contestació a la demanda, l'Advocat de l'Estat va plantejar al·legacions prèvies sol·licitant la inadmissió a tràmit del recurs, amb invocació de la falta de legitimació de la Associació per plantejar l'acció, per falta d'un dret o interès legítim que pogués resultar afectat per la conducta recorreguda, i de la falta d'activitat susceptible de ser corregida, atès que es tracta d’una decisió de caràcter polític.

17 d'octubre 2017.- La Interlocutòria de la Sala va denegar l'adopció de les mesures cautelars plantejades a l'escrit de demanda, a fi de no anticipar ni suplir els pronunciaments de la futura Sentència.

3 de novembre 2017.- La Sala dicta interlocutòria la qual rebutja les al·legacions de l'Advocat de l'Estat, apreciant que sí que existeix una relació directa entre les finalitats estatutàries i el motiu que fonamenta el recurs i afirmant que, contràriament a allò invocat, la decisió del Govern en relació amb el compliment de les obligacions de reubicació establertes pel dret de la UE sí que és controlable per la jurisdicció contenciós-administrativa.

28 de novembre 2017.-  Per part de l’advocat de l’Estat, es presenta escrit de contestació a la demanda, en el qual resumidament al·lega:

• Que el Govern espanyol ha fet diversos anuncis de reubicació, tant a Grècia com a Itàlia durant els anys 2016 i 2017, i està pendent de completar el tràmit per part d’aquest dos països, identificant les persones concretes a reubicar. A partir d’això, s’analitzen les circumstàncies del candidat a la reubicació, es fan els controls de seguretat i, un cop superats aquest requisits, es remet als països d’Itàlia i de Grècia l’acceptació formal. Aquesta acceptació ha de ser comunicada a la persona afectada, fet que en determinats casos no es senzill. Amb caràcter previ al trasllat, Itàlia/Grècia han d’emetre un salconduit a cada candidat a reubicació i la O.I.M. gestiona els trasllats, que de vegades rebutgen els interessats. Finalment, es fan els exàmens mèdics i el trasllat.
• El total de persones traslladades ha sigut de 1.096 des de Grècia i de 205 des d’Itàlia, és a dir, un total de 1.301 persones.
• El total de persones que Espanya té obligació de reubicar és de 9.323 persones, més una xifra addicional de 6.565 que corresponen a la quota hongaresa.
• Fins ara, només 3 estats han sigut objecte d’un procediment d’infracció per incompliment dels compromisos de reubicació, sense tenir en compte Espanya.
• La jurisdicció espanyola no és competent per analitzar els incompliments denunciats.

5 de desembre 2017.-  Un cop reclamat per la part actora el dret d’accés al contingut de l’expedient administratiu, es dicta la diligencia d’ordenació donant trasllat per deu dies a la part, per fer al·legacions, atès que ha rebut l’expedient administratiu després d’haver formalitzat la demanda.

22 de desembre 2017.- Es presenta escrit per l’associació demandant després d’haver tingut accés  al contingut de l’esmentat expedient administratiu i es fa referència a les següents valoracions:

• És la pròpia administració, en concret, la Subdirecció General de Protecció Internacional que, en el correu electrònic de 11.10.2017, reconeix que no hi ha un expedient administratiu específic, invocant que el tema objecte del litigi no és un procediment sinó un “procés”(?)
• S’assenyala i es detalla la nombrosíssima documentació i les actuacions que no queden recollides  a l’expedient; fins un total de 25 grups de documents.
• Es fa referència a la funció que tenia que complir l’expedient, si hagués existit.
• I finalment, es detallen les conclusions que s’extreuen de l’expedient remès, concloent que l’expedient demostra que el Govern espanyol no ha posat els mitjans materials, humans i administratius necessaris a fi de dur a terme les reubicacions el més aviat possible.

En aquest mateix escrit s’indica que la quantia del recurs és indeterminada.

Nota d’aclariment

Aquesta és una nota de la Comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. 

Les Seccions i Comissions de l’ICAB promouen el debat jurídic i fomenten la participació de les persones col·legiades en els diferents àmbits d’interès professional. 

Tanmateix les actuacions o opinions que defensen no representen necessàriament l’opinió de la Junta de Govern d’aquesta corporació.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona és la veu oficial d’aquesta corporació i es manifesta a través de la seva Junta de Govern.