Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica

Modifica la Llei del Notariat, el Codi Civil, la Llei Hipotecària, la LEC, la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la LEC i de la normativa tributària amb aquesta finalitat, la Llei 20/2011, de 21 de juliol, de Registre Civil, la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la Jurisdicció Voluntària, el Codi de Comerç,  el Codi Penal, i es deroguen els articles 299 bis i 301 a 324 del Codi Civil.

La reforma pretén adequar la normativa a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre de 2006

El títol XI del Llibre Primer del Codi Civil es redacta de nou i passa a tenir la rúbrica «De les mesures de suport a les persones amb discapacitat per a l'exercici de la seva capacitat jurídica».

La nova regulació no es fonamenta ni en la incapacitació de qui no es considera prou capaç, ni en la modificació d'una capacitat que resulta inherent a la condició de persona humana i, per això consisteix en el suport a la persona que ho necessiti, suport que és un terme ampli que engloba tot tipus d'actuacions, des de l'acompanyament amistós, l'ajuda tècnica en la comunicació de declaracions de voluntat, la ruptura de barreres arquitectòniques i de tota mena, el consell, o fins i tot la presa de decisions delegades per la persona amb discapacitat. En situacions on el suport no pugui donar-se d'una altra manera i només davant d'aquesta situació d'impossibilitat, aquest podrà concretar-se en la representació en la presa de decisions.

La institució regulada de forma més extensa és la curatela, principal mesura de suport d'origen judicial per a les persones amb discapacitat. La curatela serà, primordialment, de naturalesa assistencial. No obstant això, en els casos en què calgui, de manera excepcional, podrà atribuir-se al curador funcions representatives.

S'eliminen de l'àmbit de la discapacitat la tutela, la pàtria potestat prorrogada i la pàtria potestat rehabilitada. En la nova regulació, quan el menor amb discapacitat arribi a la majoria d'edat, se li prestaran els suports que necessiti de la mateixa manera i pel mateix mitjà que a qualsevol adult que els requereixi.

Es preveu la figura del defensor judicial, especialment per als casos de conflicte d'interessos entre la figura de suport i la persona amb discapacitat, o en què hi hagi impossibilitat que la figura de suport habitual l'exerceixi.

Totes les mesures de suport adoptades judicialment seran revisades periòdicament en un termini màxim de 3 anys o, en casos excepcionals, de fins a 6. També, es poden  revisar si hi ha canvis en la situació de la persona afectada que requereixin la seva modificació.

El procediment per a la provisió de mesures de suport només pot conduir a una resolució judicial que determini els actes per als quals la persona amb discapacitat requereixi el suport, però en cap cas a la declaració d'incapacitació ni a la privació de drets de cap tipus.

Se suprimeix la prodigalitat com a institució autònoma, entenent que els supòsits previstos per a aquesta figura es protegeixen en les normes sobre mesures de suport previstes a la llei.

Es modifiquen dos disposicions del Codi Penal, en matèria de responsabilitat civil derivada de l'il·lícit penal, quan aquesta responsabilitat recau sobre una persona diferent de l'autor del fet delictiu, i la disposició addicional primera per adaptar-la a la nova regulació. S'aprofita la reforma per corregir l'error que implicava la referència als imputables.

Addicionalment, es reformen els articles 4, 5 i 234 de el Codi de Comerç, suprimint les referències a les persones amb discapacitat amb mesures de suport per considerar-la innecessària, atès que la qüestió passarà a estar regulada en el Codi Civil.

Es modifica la Llei Hipotecària pel que fa a les referències a la incapacitació o els incapacitats i se suprimeix el Llibre d'incapacitats per adequar la terminologia i continguts normatius a les previsions legals. A més , s'elimina l'article 28 LH, tot entenent que els supòsits a protegir són residuals en comparació amb el perjudici que ocasiona en la successió de col·laterals i estranys.

El Registre Civil passa a ser cabdal a l’hora de fer efectiva la preferència que el nou sistema atribueix a les mesures voluntàries previstes per una persona respecte de si mateixa o dels seus béns. En qualsevol cas, les mesures de suport que accedeixin al Registre es tractaran amb el règim de publicitat restringida.

En l'àmbit processal es substitueixen els tradicionals processos de modificació de la capacitat pels dirigits a proveir de suports a les persones amb discapacitat.

S’incorporen les adaptacions necessàries per a que en els procediments en què participen persones amb discapacitat, amb independència de si ho fan en qualitat de part o en una altra diferent. Addicionalment, s'esmenta expressament que es permetrà que la persona amb discapacitat, si ho desitja i al seu càrrec, es valgui d'un professional expert que a manera de facilitador realitzi tasques d'adaptació i ajust.

En els supòsits en què, d'acord amb la legislació civil, sigui pertinent el nomenament de curador i s'hagi formulat oposició al previ expedient de jurisdicció voluntària o quan l'expedient no s'hagi pogut resoldre, els processos d'adopció de mesures judicials de suport a persones amb discapacitat es regeixen pel que disposa l’art. 756 i ss LEC. En cas d'inexistència d'oposició, la provisió judicial de suports es regirà pel que disposa la legislació de jurisdicció voluntària.

Pel que fa al canvi de residència habitual de la persona amb discapacitat quan es troba pendent el procés de provisió de suports, es determina que les actuacions s’hauran de remetre al jutge de la nova residència, sempre que no s'hagi celebrat encara la vista.

Pel que fa a l’art. 757 LEC, es permetrà la presentació d'al·legacions per aquella persona que a la demanda aparegui proposta com curador de la persona amb discapacitat, i s'admetrà la intervenció a costa seva en el procés de qualsevol dels legitimats que no sigui promotor de procediment o de qualsevol subjecte amb interès legítim, evitant així que es generin situacions de desigualtat entre els familiars de la persona amb discapacitat. També s’estableix que, un cop admesa la demanda, s'ha d'obtenir dels registres públics la informació existent sobre les mesures de suport adoptades, per respectar la voluntat de la persona amb discapacitat, i es preveu el nomenament d'un defensor judicial quan la persona amb discapacitat no comparegui en el termini concedit per contestar la demanda, amb la seva pròpia defensa i representació.

Pel que fa a ala regulació de les proves que preceptivament s'han de practicar en aquest tipus de processos, s'introdueix la possibilitat que puguin no dur-se a terme les audiències preceptives quan la demanda la present la pròpia persona interessada i aquelles puguin envair la seva privacitat. Addicionalment, es preveu que el procés es reorienti cap a un sistema de col·laboració interprofessional o «de taula rodona», amb professionals especialitzats dels àmbits social, sanitari i d'altres que puguin aconsellar les mesures de suport que resultin idònies en cada cas . El contingut de la sentència que ha de dictar el jutge es remet a les normes de dret civil que siguin aplicables.

La reforma de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària es justifica per la introducció del nou expedient de provisió de mesures judicials de suport a persones amb discapacitat i per la necessitat de que no hi hagi discrepància entre els diversos textos legals. Es regula l’expedient de provisió de mesures judicials de suport a persones amb discapacitat per als supòsits en què, d'acord amb les normes civils, sigui pertinent la previsió d'alguna mesura judicial de suport de caràcter estable i no hi hagi oposició.

En relació amb l'expedient per al nomenament de tutor (per al menor) o curador (per a la persona amb discapacitat), es modifica el procediment per a la rendició de comptes de tutor o curador, per solucionar algunes disfuncions detectades, de forma que la compareixença davant el jutge no sempre haurà de tenir lloc, sinó només quan algun interessat ho sol·liciti, fet que evitarà la proliferació de vistes innecessàries. D'altra banda, es permet que el tribunal ordeni d'ofici, a costa del patrimoni del tutelat o assistit, una prova pericial comptable o d'auditoria tot i que ningú hagi sol·licitat la compareixença, si en l'informe es descrivissin operacions complexes o que requereixin una justificació tècnica. També es modifica un aspecte de l'expedient d'autorització o aprovació judicial d'actes d'alienació o gravamen de béns pertanyents a menors o persones amb discapacitat.; la intervenció d'advocat i procurador ja no serà preceptiva en tots els casos en què la quantia de l'operació superi els 6.000 euros, sinó només quan així resulti necessari per raons de complexitat de l'operació o per l'existència d'interessos contraposats..

Per últim, es reforma la Llei del Notariat i de la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació de el Codi Civil, de la Llei d'Enjudiciament Civil i de la Normativa Tributària, amb l'objecte d’adequar-les a les modificacions substantives ja indicades

• https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2021-9233

[LLEIS APROVADES. CORTS GENERALS]