Experts en Dret immobiliari reclamen en el ‘VI Congrés de Dret Immobiliari’ un Pacte integral i transversal per l’habitatge que contempli mesures en mobilitat, urbanisme, fiscalitat i burocràcia per equilibrar el dèficit estructural entre l’oferta i la demanda

• El VI Congrés de Dret Immobiliari, s’ha vinculat en el marc del projecte del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona “12 Congressos, 12 Causes” a l’Associació Habitatge Social.
• Durant el ‘VI Congrés de Dret Immobiliari’ s'ha fet entrega als assistents del llibre amb les ponències del Congrés, editat per l’editorial jurídica Sepín i l’ICAB, i que comptat amb la causa social de la Fundació La Marató de TV3.
• Més de 600 assistents han seguit aquest Congrés organitzat pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; el Col·legi d’Administradors de Finques Barcelona-Lleida; el Col·legi Notarial de Catalunya; el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya; el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona; l’Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya; el Consell de l’Advocacia Catalana; la Càtedra de Dret Registral de la Universitat de Barcelona; l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona; l’Associació de Promotors de Catalunya i el Deganat Autonòmic dels Registradors de Catalunya

Més de 600 professionals del sector jurídic –entre presencial i on-line- han assistit al VI Congrés de Dret Immobiliari, que s’ha celebrat el 22 d’abril a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, amb l’objectiu de facilitar dades del sector, analitzar la legislació sobre lloguers i adquisicions, abordar l’impacte de l’urbanisme i el règim sancionador en l’àmbit immobiliari.

El VI Congrés de Dret Immobiliari s’ha vinculat a l’Associació Habitatge Social

La inauguració social del VI Congrés de Dret Immobiliari ha anat a càrrec de Cristina Vallejo, degana de l’ICAB; Marta Domènech, diputada de la Junta de l’ICAB; Laura Pujol, en representació de la Fundació Habitatge Social. Mentre que Marta Legarreta, advocada i presidenta de la Secció de Dret Civil de l’ICAB, ha realitzat la inauguració acadèmica del Congrés.

La degana de l’ICAB, Cristina Vallejo, ha explicat que “el VI Congrés de Dret Immobiliari forma part del projecte de la junta de Govern de l’ICAB, ‘12 Congressos, 12 Causes’, una iniciativa amb la qual el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona posa en valor la funció social de l’advocacia tot vinculant, els principals congressos jurídics que organitza aquesta Corporació amb 12 entitats que treballen desinteressadament per transformar la societat, defensar els drets i millorar la vida de les persones. En aquesta ocasió el VI Congrés de Dret Immobiliari s’ha vinculat a l’Associació Habitatge Social, una entitat amb 35 anys d’experiència en la gestió d’habitatge social per als col·lectius més desafavorits”. La degana també ha agraït la col·laboració de l’editorial jurídica Sepín, que ha editat un llibre amb les ponències del ‘VI Congrés de Dret Immobiliari’, una obra que ha comptat amb la causa social de la Fundació La Marató de TV3 .

La diputada de la Junta de Govern Marta Domènec ha afirmat que "hi ha un gran problema amb l’habitatge, que no estem aconseguint solucionar" i per això és tant important donar visibilitat a entitats com la Fundació Habitatge Social.

En representació de la Fundació Habitatge Social, Laura Pujol, ha afirmat: “treballem per proveir d‘habitatge les famílies amb infants en situació greu de vulnerabilitat. L’objectiu és, gràcies a aquests habitatges i a l’acompanyament social del projecte Oikos, les famílies poden recuperar la seva autonomia i el seu projecte de vida. I això és possible sense la col·laboració de moltes persones, empreses i administracions, que com l’ICAB avui, aporten recursos per tirar endavant la nostra missió.” També ha destacat que “el 47% de les persones a las quals assisteix l’ entitat són dones amb fills a càrrec i que el projecte no seria possible sense la col·laboració de persones, empreses i administracions que aporten recursos per dur a terme la seva missió” .

Tot seguit ha intervingut la presidenta de la Secció de Dret Civil de l’ICAB, Marta Legarreta, per fer la inauguració en l’àmbit acadèmic. Legarreta ha destacat el treball de la Secció de Dret Civil en l’organització d’aquest Congrés, que és una referència per al sector i que aborda un dels principals problemes que afecta actualment a la ciutadania com és, l’accés a un habitatge.

Dades del sector, legislació sobre lloguers i adquisicions, l’impacte de l’urbanisme i règim sancionador
El VI Congrés de Dret Immobiliari l’han organitzat el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; el Col·legi d’Administradors de Finques Barcelona-Lleida; el Col·legi Notarial de Catalunya; el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya; el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona; l’Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya; el Consell de l’Advocacia Catalana; la Càtedra de Dret Registral de la Universitat de Barcelona; l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona; l’Associació de Promotors de Catalunya i el Deganat Autonòmic dels Registradors de Catalunya, amb l’objectiu de reunir tots els professionals del sector immobiliari per analitzar de forma transversal i a través de cinc taules els temes següents:

En el marc de la primera taula del Congrés representants de la direcció general d’Habitatge del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat; de la Cambra de propietat urbana de Barcelona; de la Direcció General de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya; del Col·legi Notarial de Catalunya; els registradors de la Propietat de Catalunya; la Direcció del Centre d’Estudis i Investigació del COAPI de Barcelona i Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya; del deganat del Col·legi de Procuradors de Barcelona i del deganat del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona han facilitat dades del sector immobiliari. En aquesta taula s’ha ressaltat que les dades per poder establir les polítiques adequades, eficients, i encaminades a resoldre el problema de l’accés a l’habitatge han de ser protagonistes. Entre altres dades s’ha posat de manifest que del 2019 a 2025 a Espanya ha hagut un increment del preu de l’habitatge del 31,7% a Catalunya, i del 23,5% a Espanya, segons dades del Col·legi de Registradors d’Espanya. El preu mitjà d’un habitatge a Barcelona ja ronda els 270.000, més els impostos, xifra que ascendeix als 300.000 euros.

També s’ha donat a conèixer que els habitatges protegits a Espanya al mateix període han baixat del 9,49% al 6,95%; i a Catalunya la xifra ha estat del 5,90%. D'altra banda, els Promotors i Constructors de Catalunya alerten que  s’allarguen els terminis urbanístics i de concessió de llicències, i que hi ha escassetat de sòl.

En el marc d’aquesta taula també s’ha ressaltat que a Catalunya es realitzen un terç dels llançaments de tot Espanya. El motiu? En el 75% dels casos la causa és l’impagament de rendes. A més, la mitjana per recuperar la possessió és de 20 mesos i el 70% de les persones que reclamen la possessió de l’immoble són persones físiques.

Davant totes aquestes dades, la conclusió és clara: tenim una oferta insuficient i un dèficit anual proper als 10.000 habitatges

En el marc de la segona taula s’ha abordat la legislació actual del lloguer, amb l’objectiu d’abordar l’aplicació pràctica dels topalls de renda en la zona tensionada; els lloguers de temporada, habitacionals i coliving i l’actualització de renda i conflictes contractuals. I en la tercera taula també s’ha analitzat la legislació actual en matèria d’adquisicions per tal de tractar la restricció al dret de la propietat; l’impacte del tanteig i retracte i les mesures fiscals autonòmiques 2025-2026 amb impacte en transmissions.

En aquestes dues taules s’ha posat de manifest que la recent regulació del lloguer de temporada i del lloguer d’habitacions obre una nova etapa marcada, de nou, per interrogants interpretatius que encara no estan plenament resolts. Per això, lluny de tancar el debat, la nova regulació anuncia nous espais de controvèrsia sobre l’abast d’aquests figures, els elements de qualificació jurídica dels contractes i la manera com s’hauran d’aplicar les obligacions materials i informatives en cada cas. Per això, la conclusió de fons és clara, el mercat del lloguer necessita menys superposició normativa i més claredat; menys incertesa interpretativa i més criteris previs, estables i públics; i menys lògica reactiva de control a posteriori. Cal una regulació que permeti saber amb antelació què és exigible i què no. Sense aquesta base, no només es debilita la confiança dels propietaris i dels professionals, sinó que es dificulta també el bon funcionament del mateix mercat i la finalitat última que tota regulació d’habitatge hauria de perseguir: combinar protecció, oferta i seguretat jurídica efectiva.

També s’ha fet èmfasi en què les solucions no només comprenen mesures relacionades amb l’habitatge, es necessari un Pacte integral i transversal per l’habitatge: mesures en mobilitat, urbanisme, fiscalitat i burocràcia administrativa. El dèficit estructural entre l’oferta i la demanda requereix de mesures plurals.

La quarta taula ha tractat la incidència de l’urbanisme en el Dret de la Propietat tot incidint en la reserva del sòl, la planificació i novetats, la informació prèvia en compravendes com pot ser la situació urbanística de l’immoble o l’impacte i requisits en el canvi d’ús. En aquesta taula s’ha posat de manifest que és necessari enfocar el problema evitant l’enfrontament entre ciutadans: propietaris/arrendataris atès que uns tenen els béns que necessiten els altres. Per això es considera que cal una regulació equilibrada en drets i deures, en què l’Administració inverteixi suficients recursos i assumeixi la seva responsabilitat en facilitar la solució: més recursos i millor regulació; la simplificació per obtenir llicències,  facilitar els canvis d’ús dels locals per reconvertir en habitatge i agilitzar els tràmits per obtenir habitatge d’obra nova el més aviat possible.

La cinquena i última taula ha tractat el règim sancionador i la seguretat jurídica, per estudiar el dret a la propietat i considerar quins aspectes estan generant inseguretat jurídica; avaluar la proporcionalitat en casos reals d’infracció i sanció; el control de la jurisdicció i s’ha donat a conèixer la proposta legislativa sobre ocupació delinqüencial –elaborada per la Comissió de Normativa de l’ICAB- que pretén la recuperació de la forma cautelar en el termini de 48 hores.  

La cloenda del Congrés ha anat a càrrec de Cristina Vallejo, degana de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona; Carme Oriol, vicepresidenta del Consell de l'Advocacia Catalana; Miquel Bagudanch, director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya; José Alberto Marín, degà President del Col·legi de Notaris de Catalunya; Vicente García-Hinojal, degà dels Registradors de la Propietat de Catalunya; Francisco Javier, degà de l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona; Lorenzo Viñas, president del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida; Montserrat Junyent, presidenta dels Agents de la Propietat Immobiliària (API); Joan Ràfols, i el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; Xavier Vilajoana. Tots els experts en Dret Immobiliari participants d’aquests Congrés i l’Agència d’Habitatge de Catalunya han evidenciat la necessària col·laboració público-privada, i han llegit les conclusions de la jornada. També ha participat en la cloenda, Núria Lambea, patrona de la Fundació Habitatge Social, qui ha agraït la visualització que s’ha donat al seu projecte.