Llei 10/2022, de 14 de juny, de mesures urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (BOE del 15 de juny de 2022)

La llei recull les diferents mesures per impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria residencial.

A fi d'avançar en el compliment dels objectius de rehabilitació d'edificis, necessaris per assolir els reptes marcats en matèria d'energia i clima, i com a part del desenvolupament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d'Espanya, l'article 1 modifica la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni, per introduir tres noves deduccions temporals a la quota íntegra estatal de l'impost, aplicables sobre les quantitats invertides en obres de rehabilitació que contribueixin a assolir determinades millores de l'eficiència energètica de l'habitatge habitual o arrendat per al seu ús com a habitatge d'acord amb la legislació sobre arrendaments urbans, de manera que la destinació primordial sigui satisfer la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari, i als edificis residencials, acreditades a través de certificat d'eficiència energètica.

La primera deducció, per obres que contribueixin a la millora de l'eficiència energètica de l'habitatge habitual o arrendat per a ús com a habitatge, permet una deducció de fins a un 20 % de les quantitats satisfetes per les obres realitzades a partir de l'entrada en vigor del Reial decret llei 19/2021, de 5 d'octubre i fins al 31 de desembre de 2022, amb una base màxima de deducció de 5.000 € anuals, sempre que les obres realitzades contribueixin a una reducció d'almenys un 7% a la demanda de calefacció i refrigeració, acreditable a través de la reducció dels indicadors de demanda de calefacció i refrigeració del certificat deficiència energètica de l'habitatge.

La segona deducció, per obres que contribueixin a la millora de l'eficiència energètica de l'habitatge habitual o arrendat per a ús com a habitatge, permet una deducció de fins a un 40 % de les quantitats satisfetes per les obres realitzades en el mateix termini temporal que la deducció anterior, fins a un màxim de 7.500€ anuals, sempre que les obres realitzades contribueixin a una reducció d'almenys un 30 % del consum d'energia primària no renovable, acreditable a través de la reducció del dit indicador de consum d'energia primària no renovable del certificat d'eficiència energètica de l'habitatge, o millorin la qualificació energètica de l'habitatge per obtenir una classe energètica “A” o “B”, a la mateixa escala de qualificació.

Finalment, s'estableix una tercera deducció, per obres de rehabilitació que millorin l'eficiència energètica en edificis d'ús predominant residencial, que serà aplicable sobre les quantitats satisfetes pel titular de l'habitatge per les obres realitzades des de l'entrada en vigor del Reial decret. Llei 19/2021, de 5 d'octubre fins al 31 de desembre de 2023, en què s'obtingui una millora de l'eficiència energètica del conjunt de l'edifici on s'ubica, sempre que s'acrediti a través de certificat d'eficiència energètica, una reducció del consum d'energia primària no renovable, referida a la certificació energètica, d'un 30 % com a mínim, o bé, la millora de la qualificació energètica de l'edifici per obtenir una classe energètica A o B, a la mateixa escala de qualificació. En aquesta tercera deducció, el contribuent titular de l'habitatge es pot deduir fins a un 60 % de les quantitats satisfetes, fins a un màxim de 15.000 €.

Amb la introducció d'aquestes deduccions, aquesta llei compleix la fita establerta al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, relatiu a la inversió C02.I01 «Programa de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social en entorns residencials» recollit al número 26 de l'Annex a la Proposta de Decisió d'Execució del Consell, de 16 de juny de 2021, relativa a l'aprovació de l'avaluació del pla de recuperació i resiliència d'Espanya quant a la promulgació d'un Reial decret llei (el Reial Decret llei 19/2021, del qual porta causa aquesta llei) que reguli els incentius a l'IRPF per donar suport al referit programa de rehabilitació.

Així mateix, en el desenvolupament de les actuacions es respectarà el principi de no causar un perjudici significatiu al medi ambient (principi DNSH per les sigles en anglès, Do No Significant Harm), així com les condicions recollides per a la referida inversió C02.I01 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i correspon al camp d'intervenció 025bis «Renovació de l'eficiència energètica dels immobles existents, projectes de demostració i mesures de suport conformes als criteris d'eficiència energètica» de l'Annex VI del Reglament (UE) 2021 /241 del Parlament Europeu i del Consell de 12 de febrer de 2021.

En compliment del que disposa el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, al Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i la seva normativa de desenvolupament, en particular la Comunicació de la Comissió Guia tècnica (2021/C 58/01) sobre l'aplicació del principi de «no causar un perjudici significatiu», així com amb allò requerit a la Decisió d'Execució del Consell relativa a l'aprovació de l'avaluació del pla de recuperació i resiliència d'Espanya (CID), les actuacions hauran de respectar el principi indicat. Això inclou el compliment de les condicions específiques previstes a la Component 2, així com a la inversió C02.I01 en què s'emmarquen aquestes actuacions tant pel que fa al principi DNSH, com a l'etiquetatge climàtic i digital, i especialment les recollides al Annex a la CID i als apartats 3, 6 i 8 del document del Component del Pla.

Finalment, l'article 1 estableix que no s'integraran a la base imposable de l'IRPF els ajuts concedits en virtut dels diferents programes establerts al Reial decret 853/2021, de 5 d'octubre, pel qual es regulen els programes d'ajut a matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Així mateix, s'inclouen al mateix Títol I, a través de l'article 2, determinades modificacions en el règim de les comunitats de propietaris establerta a la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, (arts. 9.1 f), 17.2,i 21) aplicable a les obres de rehabilitació que contribueixin a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici o la implantació de fonts d’energia renovable d’ús comú, establint un règim de majoria simple per a la realització d’aquestes obres, així com per a la sol· licitud d’ajudes i finançament per al seu desenvolupament. Així mateix, s'estableix que el cost d'aquestes obres o actuacions o el pagament de les quanties necessàries per cobrir els préstecs o finançament que hagi estat concedit amb aquesta finalitat, tindrà la consideració de despeses generals als efectes de l'aplicació de les regles de preferència establertes a la lletra e) de l'article novè.1 de la mateixa Llei 49/1960. En concordança amb això, es modifiquen igualment les obligacions del propietari, a l'efecte d'incloure l'aportació a les despeses esmentades. D'altra banda, s'introdueixen modificacions en el règim de l'impagament de les despeses comunes, les mesures preventives de caràcter convencional, la reclamació judicial del deute, la mediació i l'arbitratge.

Pel que fa a l’Impagament de les despeses comunes, mesures preventives de caràcter convencional, reclamació judicial del deute i mediació i arbitratge es determina que

1. La junta de propietaris podrà acordar mesures dissuasòries davant de la morositat pel temps en què es romangui en aquesta situació, com ara l'establiment d'interessos superiors a l'interès legal o la privació temporal de l'ús de serveis o instal·lacions, sempre que no puguin reputar-se abusives o desproporcionades o que afectin l'habitabilitat dels immobles. Aquestes mesures no poden tenir en cap cas caràcter retroactiu i es poden incloure als estatuts de la comunitat. En tot cas, els crèdits a favor de la comunitat meritaran interessos des del moment en què s'hagi d'efectuar el pagament corresponent i aquest no es faci efectiu.
2. La comunitat podrà, sense perjudici de la utilització d'altres procediments judicials, reclamar de l'obligat al pagament totes les quantitats que li siguin degudes en concepte de despeses comunes, tant si són ordinàries com extraordinàries, generals o individualitzables, o fons de reserva, i mitjançant el procés monitori especial aplicable a les comunitats de propietaris dimmobles en règim de propietat horitzontal. En qualsevol cas, el titular registral podrà ser demanat, a l'efecte de suportar l'execució sobre l'immoble inscrit al seu nom. El secretari administrador professional, si ho acorda la junta de propietaris, pot exigir judicialment l'obligació del pagament del deute a través d'aquest procediment.
3. Per instar la reclamació a través del procediment monitori s'ha d'adjuntar a la demanda un certificat de l'acord de liquidació del deute emès per qui faci les funcions de secretari de la comunitat amb el vistiplau del president, llevat que el primer sigui un secretari-administrador amb qualificació professional necessària i legalment reconeguda que no intervingui professionalment en la reclamació judicial del deute, cas en què no cal la signatura del president. En aquest certificat haurà de constar l'import degut i el desglossament. A més del certificat s'haurà d'aportar, juntament amb la petició inicial del procés monitori, el document acreditatiu en què consti haver-se notificat al deutor, podent també fer-se de forma subsidiària al tauler d'anuncis o lloc visible de la comunitat durant un termini de, al menys, tres dies. Es podran incloure a la petició inicial del procediment monitori les quotes aprovades que es meritin fins a la notificació del deute, així com totes les despeses i costos que comporti la reclamació del deute, inclosos els derivats de la intervenció del secretari administrador, que seran a càrrec del deutor.
4. Quan el deutor s'oposi a la petició inicial del procés monitori, la comunitat pot sol·licitar l'embargament preventiu de béns suficients per fer front a la quantitat reclamada, els interessos i les costes. El tribunal acordarà, en tot cas, l'embargament preventiu sense necessitat que el creditor presti caució. No obstant això, el deutor pot enervar l'embargament prestant les garanties establertes a la Llei processal.
5. Quan a la sol·licitud inicial del procés monitori s'utilitzin els serveis professionals d'advocat i/o procurador per reclamar les quantitats degudes a la Comunitat, el deutor haurà de pagar, amb subjecció en tot cas als límits establerts a l'apartat tercer de l'article 394 de la Llei d'Enjudiciament Civil, els honoraris i els drets que meriten tots dos per la seva intervenció, tant si aquell atén el requeriment de pagament com si no compareix davant el tribunal, inclosos els d'execució, si és el cas. En els casos en què hi hagi oposició, se seguiran les regles generals en matèria de costes, encara que si la comunitat obtingués una sentència totalment favorable a la seva pretensió s'hi hauran d'incloure els honoraris de l'advocat i els drets del procurador derivats de la seva intervenció, encara que no hauria estat preceptiva.
6. La reclamació de les despeses de comunitat i del fons de reserva o qualsevol qüestió relacionada amb l'obligació de contribuir-hi, també pot ser objecte de mediació-conciliació o arbitratge, d'acord amb la legislació aplicable». 

D'aquesta manera, amb aquesta llei es compleix la fita establerta al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, relatiu a la reforma C02.R06 «Millora del finançament de les actuacions de rehabilitació» recollit al número 25 de l'annex a la Proposta de Decisió d'Execució del Consell, de 16 de juny de 2021, relativa a l'aprovació de l'avaluació del pla de recuperació i resiliència d'Espanya, en introduir-se les modificacions previstes de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, per tal de promoure la realització de reformes i millores als edificis per part de les comunitats de propietaris, així com l'accés al finançament, tenint en compte que l'objectiu de la modificació és facilitar la presa de decisions per part de les comunitats de propietaris per dur a terme obres de renovació d’edificis que contribueixin a millorar l’eficiència energètica i facilitar l’accés al finançament bancari.

L'article 3 modifica el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, a fi de reforçar les facultats de les comunitats de propietaris amb plena capacitat jurídica per a les operacions creditícies , tant les relacionades amb el compliment del deure conservació, com amb la rehabilitació i millora dels edificis.

Així mateix, a fi d'impulsar les obres de rehabilitació, a l'article 4 es crea una línia d'avals per a la cobertura parcial per compte de l'Estat del finançament d'obres de rehabilitació que contribueixin a millorar l'eficiència energètica dels edificis d'habitatge . A través d'aquesta nova línia d'avals s'ofereix cobertura perquè les entitats de crèdit puguin oferir finançament, en forma de préstec amb un termini de devolució fins a 15 anys, en virtut de conveni entre el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i Institut de Crèdit Oficial (ICO).

La llei també inclou el límit màxim de la línia d'avals per a la cobertura parcial per compte de l'Estat del finançament d'obres de rehabilitació que contribueixin a millorar l'eficiència energètica, aprovada a l'article 4 de la llei. A més, s'autoritza l'Institut Social de la Marina a donar al Cabildo de Lanzarote determinats béns de la seva propietat, s'estableix la creació de l'Escala Superior d'Especialista en Transports, Infraestructures i Seguretat dels Organismes Autònoms i les agències estatals del Ministeri de Transports , Mobilitat i Agenda Urbana i la modificació de l'Escala de Titulats Superiors dels Organismes Autònoms del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, i s'introdueix una nova disposició addicional a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de la Edificació, referida al compliment del principi de no causar dany significatiu al medi ambient.

• https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2022-9838

[LLEIS APROVADES. CORTS GENERALS]