FUNCIONS PÚBLIQUES | Col·legi de l'Advocacia de Barcelona – 3r Trimestre 2017

Mantenint aquesta secció trimestral de Món Jurídic, iniciada l’any 2016, us presentem un nou document relacionat amb les funcions públiques de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), amb dades i criteris que poden ser d'interès procedents dels Departaments de Deontologia, Honoraris, Torn d’Ofici, Estrangeria i Registres del Col·legi.

1. Registres

A data 30 de setembre de 2017, l’ICAB el composem 24.223 col·legiats/des, dels que:

• el 68,9% (16.709) són advocats/des exercents,
• el 31,1% (7.514) són col·legiats/des no exercents,
• el 14,3% (3.487) advocats/des són socis de 1.106 societats professionals,

2. Deontologia

Durant el tercer trimestre del 2017, 132 han estat les queixes que han estat presentades davant del Departament de Deontologia.

Pel que fa a l’origen de les mateixes, es manté la tendència del primer semestre, ja que el 69% de les mateixes procedeixen de ciutadans.

2.1. Apunt del trimestre: principis bàsics del Dret del Consum en relació a la prestació de serveis de l'advocacia (II)

La entrada en funcionament a l’ICAB d’una nova sistemàtica en el tractament de les queixes dels consumidors de serveis jurídics, el passat any 2016, donant compliment a les especificacions del Reial Decret 121/2013, de 26 de febrer, de la Generalitat de Catalunya, invita a fer una síntesi del que es disposa, orientada a l’assimilació de les normes bàsiques de Consum, en el que fan respecte a l’activitat professional de l’Advocacia.

En aquest sentit l’ICAB va publicar el 27/10/2016, a la seva pàgina web, àrea restringida per als seus col·legiats, una Guia Bàsica de Consum.

I en aquest sentit hem passat a examinar, en diferents comunicacions, de les que aquesta és la segona (la primera es va publicar a la pàgina web de l’ICAB, i al Món Jurídic dels mesos d’abril-maig 2017), els conceptes principals del tractament de les queixes en matèria de consum, que recull la legislació que ens afecta, definint, en aquesta comunicació, i d’acord amb el que preveu l’article 2 del Reial Decret, les tres categories de queixa, establertes sota els noms de queixa, reclamació i denúncia, que donaran lloc a tres categories de possible resolució, iniciant aquestes comunicacions per les queixes (Lliurament I), i prosseguint amb les reclamacions.

El Decret de la Generalitat defineix el concepte de RECLAMACIÓ, com a: petició de la persona consumidora en virtut de la qual vol posar en coneixement  tant de la persona física o jurídica que comercialitza béns o presta serveis com d’un organisme habilitat uns fets, esdeveniments, o circumstàncies que han afectat el funcionament normal de la relació de consum, en la qual sol·licita obtenir la reparació d’un dany, l’anul·lació d’una prestació, el rescabalament de quantitats, la rescissió d’un contracte i/o anul·lació d’un deute.

És de veure, com a element distintiu nuclear, que la diferència entre la queixa i la reclamació, vindrà donada per la sol·licitud expressa a la reclamació, d’uns efectes jurídics (reparació del dany, anul·lació de contractes...etc.), el que significa que l’ICAB, malgrat la intervenció legal que s’exposarà, tindrà, com a òrgan receptor de la reclamació, les limitacions de competència funcional que no li permetran fer pronunciaments declaratius sobre les respectives peticions concretes.

En funció d’aquesta definició, es plantegen dues incògnites, sent la primera si l’ICAB té la condició “d’organisme habilitat”, segons les previsions legals, i sent la segona si el contingut d’una reclamació, presentada davant l’ICAB, ha de tenir algun tractament.

A la primera incògnita ja es va donar una resposta positiva al primer lliurament, referit a les queixes, atès que Organisme Habilitat és l’Organisme que té consideració d’Administració Pública, o que disposa de potestats públiques i que té competències en la tramitació de queixes, reclamacions o denúncies en matèria de consum. I en especial s’inclouen les Organitzacions de Persones Consumidores, en relació als seus associats, i els Col·legis Professionals, en relació als seus col·legiats (article 2, lletra d) del Reial Decret).

I a la segona incògnita respon l’article 11è del Reial Decret, obligant a l’Organisme Habilitat, en aquest supòsit a l'ICAB, a acusar rebut de la reclamació, i ha d’iniciar les actuacions escaients mitjançant els procediments de resolució extrajudicial de conflictes que correspongui, els quals determina com a preferents la mediació i l’arbitratge de consum, remetent-se en els col·legis obligatoris, com és l’advocacia, als mecanismes propis de cada Col·legi, que, en el supòsit de l’ICAB, són coincidents amb els assenyalats com a preferents al Decret, actualment el TACAB (Tribunal Arbitral de l'ICAB), i el CEMICAB (Centre de Mediació de l’ICAB). 

La forma d’inici, en tractar-se, actualment,  d’òrgans de submissió voluntària, és l’oferiment d’aquests mitjans a les parts (consumidor/advocat o advocada o societat professional), i la seva actuació en els supòsits d’adhesió a la seva intervenció, sent desitjable que en el futur, i als efectes de transformar aquestes vies extrajudicials de resolucions de conflictes en vies habituals, es puguin establir mecanismes d’adhesió prèvia a la prestació i contractació de serveis , voluntària evidentment, com a eines d’acreditació de qualitat dels prestadors dels serveis de l’advocacia.

Als efectes de canalitzar adequadament tant les queixes, a les que fèiem referència en l’anterior lliurament, com les reclamacions, l’ICAB disposa ja d’un mecanisme d’atenció al consumidor, denominat actualment SERVICONSUM ICAB, mecanisme que establirà el tancament de les reclamacions un cop ofertes les opcions de resolució extrajudicial, i informades la resta de les accions en dret adients.

3. Honoraris

El Departament d’Honoraris ha informat durant el tercer trimestre de 2017 un total de 184 informes en matèria d’Honoraris Professionals, que es distribueixen seguint el següent esquema:

3.1. Apunt del trimestre:  la prescripció de l'acció de reclamació de costes processals

El còmput del termini de prescripció de l’acció tendent al cobrament de les costes d'un judici quan ha hagut una expressa condemna en costes i dirigida al condemnat s’inicia des de la fermesa de la resolució corresponent que condemna al seu pagament. El termini per exercitar aquesta acció és de DEU ANYS a Catalunya, d'acord amb el que preveu l'article 121.20 i següents del Codi Civil Català, i de CINC ANYS a la resta de l’Estat Espanyol, d'acord amb el previst a l'article 1.964.2 del Codi Civil a partir de la reforma de 6 d’octubre de 2015.

No obstant això, S'ha discutit si l'acció de prescripció per cobrar les costes d'un judici tindria el termini més curt de tres anys, que és el termini de prescripció segons l'article 121.21 del Codi Civil Català o l'article 1967.1 Codi Civil per l’acció de reclamació dels honoraris professionals envers el client. Sobre aquest extrem, el Tribunal Suprem cada vegada que s'ha pronunciat  ha manifestat que és d'aplicació el termini de l'acció personal. El que ve a dir el Tribunal Suprem és que una cosa són els honoraris que reclami un advocat al seu client, amb un termini de prescripció de tres anys, i una altra, és el termini que té el client afavorit en costes per reclamar en el Jutjat el pagament de les costes al litigant vençut, atès que no estem davant d'una reclamació mitjançant la qual el professional esta exigint al seu client el pagament dels seus honoraris, sinó davant d’un crèdit del litigant vencedor contra el litigant vençut i condemnat al seu pagament i aquest creditor podrà reclamar les costes via acció personal.

Una altra qüestió diferent és la referent a la CADUCITAT de l'acció per executar la resolució que aprova les costes dins del mateix procediment judicial on s'hagués produït la condemna. D’acord amb el previst a l’article 518 de la Llei d’Enjudiciament Civil, el termini per executar la taxació de costes ja aprovades, o bé el Decret que resolgui sobre la impugnació de les costes per indegudes o excessives fixant finalment el seu import, és el previst per l’execució de qualsevol resolució judicial; és a dir, de CINC ANYS.

4. Torn d'Ofici i Assistència al Detingut

L’activitat desplegada pels advocats inscrits al Torn d’Ofici en les designes i telefonemes indicats al quadre, ha suposat que  entre l’1 de gener i el 30 de setembre s’han justificat 102.553 actuacions, que impliquen  una facturació de 17.543.334,00.-€, el que suposa un increment del 6,4% més de facturació  que el que es va facturar en el mateix període de l’any 2016.

4.1. Apunt del trimestre: futures línies d'actuació en l'àmbit del Torn d'Ofici

La Junta de Govern sortida del procés electoral del passat mes de juny ja ha començat a treballar a l’àmbit de torn d’ofici, desplegant així el programa electoral que en el seu moment es va presentar.

En aquest sentit, per poder aportar solucions en quant a  l’accés als materials de l’atestat prevista a l’art. 520 de la Ll.E.Crim. i Directiva 2012/13/UE, de 22 de maig del 2012, relativa al dret a la informació en els processos penals, ha estat creat ja un grup de treball integrat per les comissions de Normativa, CRAJ i Torn d’ofici,  que té l’encàrrec de la Junta de Govern d’efectuar propostes d’actuació en aquest àmbit, de les que anirem informant.

Altra tema que preocupa especialment és el desenvolupament de la guàrdia per assistència al detingut, en quant ha patit de forma directa els efectes de la posada en marxa, l’any 2016, de la comunicació immediata de les detencions, prevista a l’art. 520 de la Ll.E.Crim. En aquest punt, la Comissió de Torn d’Ofici ja ha estat informada de la necessitat de  valorar  les diferents mesures  amb les que es  puguin atenuar aquells efectes.

El manteniment de la celebració de Congressos, on tots els que formen part del Torn d’Ofici puguem posar en comú  i debatre propostes i línies de millora del servei. Per l’any 2018 volem preparar la celebració del II Congrés en matèria de violència sobre la Dona i, coincidint amb el format trianual, el 2019 us convocarem a la celebració del III Congrés de Torn d’Ofici de l’ICAB.

En matèria de Formació, la Comissió de Torn d’Ofici, renovada parcialment, amb la incorporació dels companys Ivan García Ayuso i les companyes Lorena Ortiz Cabanas,  Clara Pedrosa Varela  i Carmen Sánchez García, ha començat ja a efectuar propostes en matèria de formació adreçada especialment a advocats i advocades de torn d’ofici .  Formació en Mena, Clàusules abusives, Segona oportunitat o l’execució penal  seran properes convocatòries.

Durant aquests propers anys haurem d’afrontar, també, la possibilitat de crear nous torns d’ofici especialitzats.

Projectes i  idees que es treballaran sense oblidar la necessària millora dels diferents mòduls de la retribució dels advocats de Torn d’Ofici.

Volem especialment agrair a les companyes Celeste Arella, Nuria Monfort i Alba Tàsies, que han deixat la Comissió de Torn d’ofici, la seva desinteressada col·laboració en la tasca de la Comissió de Torn d’Ofici. Continuarem comptant amb elles, i amb tots vosaltres, per continuar millorant el Torn d’Ofici de l’ICAB.

5. Serveis d'Orientació Jurídica i Tramitació de Justícia Gratuïta

 2.646 persones han estat ateses en les seves consultes sobre clàusules abusives en els contractes de préstec hipotecari.

5.1. Apunt del trimestre: hipoteques multidivises i nul·litat derivada de la protecció als consumidors

Les hipoteques multi divises són contractes de préstecs o crèdits hipotecari constituïts en moneda diferent  a l’euro, principalment en Francs Suïssos o en Iens Japonesos, el que comporta un doble risc: la fluctuació del tipus d’interès i la fluctuació pròpia del tipus de canvi de la moneda. L’avantatge que tenien en el moment de la seva constitució, era el reduït tipus d’interès al que anaven referenciats, especialment si es comparaven amb els alts tipus d’interès que s’estaven aplicant al nostre mercat en aquell moment.

En sentència de Tribunal Suprem de 30/06/2015, s’afirma que els préstecs o crèdits multi divises són instruments financers  derivats i complexes, per la qual cosa es requereix una certa especialització per poder comprendre el seu funcionament. El perfil de l'usuari, la seva formació i coneixement serà determinant per establir si realment  va entendre el producte.

Per aquest motiu, les entitats financeres  es troben subjectes als deures de informació exigits per la Llei del Mercat de Valors, que atorga una major protecció als consumidors.

La sentència recull que el consumidor  ha de ser conscient en el moment de la contractació que  si la divisa en la qual va contractar la seva hipoteca s'ha apreciat enfront de l'euro, no solament haurà  de pagar quotes de major import ,  sinó que a més  l’import del deute principal està subjecte a modificacions, segons la fluctuació de la moneda i, per tant, pot veure’s incrementat.

Posteriorment el TJUE en les seves sentències de 3/12/2015 i la recent de 20/09/2017, en contra del que havia afirmat el T. Suprem, considera que aquests tipus de préstecs no  constitueixen  instruments  financers derivats,  si bé   les entitats han de donar als seus clients  informació suficient, prèvia a la contractació, de les característiques del producte que li permetin  prendre “decisions fundades i prudents”  . 

Estaríem davant clàusules  respecte de les que haurem de comprovar  si superen el doble control de transparència, determinant  si els deutors  van ser  conscients del risc que assumien en la formalització del préstec, deixant  oberta la possibilitat de ser declarades  nul·les per abusives en aplicació  de la legislació  establerta per  a la protecció dels  consumidors  i usuaris.

A Barcelona, el  Jutjat de Primera Instància núm. 50,  responsable de resoldre els litigis sobre clàusules abusives per tota la província, en sentència de 12/09/2017,  que analitza un supòsit de préstec amb  multi divisa, segueix la línia d’argumentació del TJUE i  resol desfavorablement als interessos de la part actora, en apreciar que en aquest cas concret el deutor coneixia i assumia les conseqüències del contracte multi divises.

6. Serveis tramitació de Justícia Gratuïta

La gràfica següent mostra com  de la totalitat de consultes SOJ ateses entre l’1 de gener i el 30 de setembre de 2017, el 71% tramiten expedient de justícia gratuïta, sent que d’aquest 71%, el 71,8% han estat  resolts favorablement (el que representa un 51,5% de la totalitat de les consultes SOJ). D’entre els que es resolen desfavorablement a la concessió del dret a justícia gratuïta, el 18% (3,5% de la totalitat dels expedients de justícia gratuïta tramitats) son desfavorables a la concessió de justícia gratuïta en base a que el sol·licitant de la justícia gratuïta  és  titular de patrimoni.

6.2. Apunt del trimestre: criteris de denegació del Dret a Justícia Gratuïta per titularitat de patrimoni

La valoració de l’existència de patrimoni als efectes de denegació del dret a justícia gratuïta es basa en la titularitat de béns immobles que no constitueixin l’habitatge habitual del sol·licitant dintre del marc de la unitat familiar segons consta en l’article 4.2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener d’Assistència Jurídica Gratuïta. 

Partint d’aquest punt, la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta de Barcelona  considera  l’ existència  de  patrimoni suficient per la denegació del dret a justícia gratuïta  en els supòsits següents:

1. Un percentatge de titularitat superior al 33% sobre un segon immoble i amb un valor cadastral que sobrepassi els 80.000.-€
2. Quan el percentatge de titularitat és igual o inferior al 33% però el seu valor cadastral és superior als 80.000.-€ es denegarà el dret si el resultat d’aplicar aquest percentatge de titularitat al valor cadastral de l’immoble supera els 5.000.-€ (500.-€ en terrenys rústics)
3. La titularitat per part de la unitat familiar de dos o més immobles, que no constitueixin l’habitatge habitual, quan el resultat d’aplicar el percentatge de titularitat al valor cadastral de tots els immobles i una vegada sumats els imports superin els 5.000.-€
4. La titularitat de la nua propietat sobre dos o més immobles que no constitueixin l’habitatge habitual.
5. La titularitat de l’usdefruit sobre dos o més immobles que no constitueixin l’habitatge habitual

7. Estrangeria

Durant el tercer trimestre de 2017, el Servei d’atenció a l’Estranger, Immigrant i Refugiat (SAIER), que l’ICAB presta amb l’Ajuntament de Barcelona i altres institucions, han estat ateses un total de 560 consultes, en les diferents matèries que es recullen al gràfic següent:

Al SOJ CIE (Centre d’Internament d’estrangers) les consultes ateses  durant el trimestre han estat  183, que responen la següent divisió:

7.1. Apunt del trimestre: reagrupament dels familiars estrangers d'espanyols residents a Espanya STS 1295/2017

El Tribunal Suprem va pronunciar-se  en la sentència 1295/2017, de 18 de juliol  sobre l’aplicació de l’article 7 del Real Decret 240/07 en el reagrupament dels familiars estrangers d’espanyols residents a Espanya, després de que la Delegació del Govern de Cantàbria denegués la sol·licitud de targeta de familiar de resident comunitari per aplicació dels articles 7.1 a) i b) i 7.3 c) del RD 240/07 en relació amb l’article 3.2 c) de l’Ordre PRE/1490/12.

L’anul·lació de l’expressió «altre Estat membre» de l’article 2 del RD 240/07 per la sentència del Tribunal Suprem de 6 de juny de 2010 va canviar el significat dels termes «acompanyin» o «reuneixin» que conté aquell i va alterar el seu l’àmbit subjectiu. Després d’aquella resolució judicial l’article 3.1 de la Directiva 2004/38 i l’article 2 del RD. 240/07 tenen un àmbit subjectiu diferent, i “no es tracta, per tant, d’interpretar l’article 3 de la Directiva- que és allò a que es refereix la sentència de 6 de juny de 2010 en el seu FD segon- sinó l’article 2, paràgraf segon del RD 240/07, després de la citada sentència... (FD tercer de la STS 1295/2017)”.

L’actual article 2 del RD 240/07 permet el reagrupament familiar dels: 1) familiars que acompanyen al ciutadà europeu quan ve a residir a Espanya o es reuneixen amb ell en Espanya; 2) familiars estrangers de l’espanyol que l’acompanyen quan tornen a Espanya de l’Estat membre d’acollida i 3) familiars estrangers que es reuneixen en Espanya amb el ciutadà espanyol resident a Espanya i que no ha exercit el dret de lliure circulació i residència en l’espai comú europeu.

Així doncs, és la nova versió de l’article 2 del RD 240/07 la que permet l’aplicació d’aquesta norma en el reagrupament dels familiars estrangers (qualsevol que sigui la seva nacionalitat) dels espanyols, hagin  - o no – fet us del seu dret de lliure circulació i residència en un altre Estat membre.  La conseqüència que se’n deriva és l’equiparació d’espanyols a la resta de ciutadans europeus en el reagrupament dels seus familiars, que es tradueix en l’aplicació de l’article 7 del RD 240/07 també als espanyols: “els pressupostos, doncs, dels que es deriva el dret de residència del familiar estranger de l’espanyol resident a Espanya són la nacionalitat espanyola del reagrupant i concurrència d’alguns dels requisits previstos en l’article 7, i, una vegada sorgit aquest dret, s’aplicarà l’article 8 de naturalesa merament procedimental. (FD tercer de la STS 1295/2017)”.