El VI Congrés ADR/MASC celebrat a l’ICAB posa de manifest que la mediació i el diàleg són eines indispensables per a la convivència i la resolució de conflictes

Més de 100 professionals procedents de l’advocacia, els cossos de la seguretat, el periodisme, la psicologia i el món acadèmic han assistit els dies 20 i 21 de maig  a la seu del Col·legi de l’advocacia de Barcelona per participar en el VI Congrés ADR/MASC ICAB 2026: Diàleg en situacions de crisis humanitàries’ , que ha tingut com a objecte analitzar manera transversal les actuals situacions de crisis humanitàries, el paper que tenen els MASC i la paraula en la resolució de conflictes

El Congrés ADR ICAB 2026 s'ha vinculat a l'entitat Migra Studium en el marc del projecte “12 Congressos, 12 Causes”

La inauguració del VI Congrés ADR/MASC ICAB 2026, ha a anat a càrrec de Cristina Vallejo, degana de l'Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; Alexander Salvador; diputat de la Junta de Govern de l’ICAB; Rogeli Montoliu, president del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC); Immaculada Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Gestió Adequada de Conflictes de la Generalitat de Catalunya; Carme Guil, magistrada i presidenta de Gemme Espanya; Maria Eugènia Gay, tinenta d’Alcaldia de Presidència, Relacions Internacionals, Educació, Salut, Drets Humans i Cicles de Vida de l’Ajuntament de Barcelona, Esther Giménez-Salinas, síndica de Greuges de Catalunya, i Maria Coll, directora de la Fundació Migra Studium.

Durant la inauguració, la degana de l’ICAB, Cristina Vallejo, ha exposat que amb la voluntat de donar suport i visibilitat a iniciatives del món social que poden contribuir a millorar el dret i la vida de les persones des de l’ICAB es va impulsar el projecte “12 Congressos, 12 Causes” , com una via per posar en valor la funció social de l’advocacia. I ha anunciat que el VI Congrés ADR 2026 s'ha vinculat a l'entitat Migra Studium, entitat que treballa per l’acollida i l’acompanyament de persones acabades d'arribar a Barcelona o que, tot i portar anys vivint-hi, no han aconseguit superar les traves administratives per regularitzar la seva situació administrativa, i/o generar una xarxa social, comunitària i familiar prou forta per a arrelar-se al nostre país. La degana també ha ressaltat el que el Centre ADR ICAB és un espai de referència per a promoció i coneixements dels MASC dins l’advocacia.

Per la seva part, l’advocat i diputat Alexander Salvador, ha fet èmfasi en què  l’ICAB i  Migra Studium comparteixen orígens als barri gòtic, ja que una de les primeres seu de l’ICAB va ser la casa de l’Ardiaca, així com el seu treball per la defensa dels drets de les persones i dels col·lectius vulnerables.

En relació a la Fundació Migra Studium, la seva directora, Maria Coll ha afirmat que “Migra Studium, vol ser una porta oberta a les persones d'origen divers que arriben a Barcelona ciutat, i a les quals els volem oferir acollida i acompanyament. Una acollida comunitària, raó per la qual la fundació compta amb 300 persones voluntàries, que ofereixen part del seu temps per impartir classes de llengua, facilitar assessorament jurídic, visitar a les persones privades de llibertat al CIE, o acollir algú a casa seva durant uns mesos. I ha afegit “també treballem per sensibilitzar la societat d'acollida envers la diversitat cultural i religiosa que ja és real a la nostra ciutat i que la puguem mirar com a oportunitat i treballar plegats per una bona convivència. I ser altaveu de les persones migrants que es troben en situacions de molta vulnerabilitat, perquè no es vegin vulnerats els seus drets, i puguin exercir-los plenament”. 

Rogeli Montoliu, president del Consell de l’Advocacia Catalana, ha destacat que “en un context internacional marcat per guerres, conflictes armats i crisis humanitàries -algunes molt presents als mitjans i d’altres massa sovint invisibilitzades-, cal reivindicar més que mai el valor del diàleg i de la mediació com a eines per construir espais d’entesa i de pau”. El president del Consell de l’Advocacia Catalana també ha remarcat que “la mediació i els ADR no són només instruments útils per resoldre conflictes jurídics, sinó també una manera d’entendre les relacions humanes des de l’escolta, el respecte i la recerca de solucions compartides”. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de “continuar reforçant la cultura de la mediació i dotar-la de més reconeixement i recursos”.

En la seva intervenció, Immaculada Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Gestió Adequada de Conflictes de la Generalitat de Catalunya, ha exposat que “el més destacable de la gestió adequada de conflictes és l’empoderament de les parts, és a dir, l’opció per l’autocomposició d’interessos. I si això es possible en els conflictes internacionals -incloses les guerres- ha de ser possible en conflictes del dia a dia. Seure a una taula amb la part amb la qual és té un conflicte, la idea és la mateixa: donar protagonisme a les parts, entendre les raons de cada posició, facilitar la comunicació entre elles i intentar buscar espais comuns que portin a  l’acord”. I ha afegit: “En això estem treballant des de la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica, amb un procés participatiu que s’està desenvolupant ara, com a pas previ per a una nova llei en aquest àmbit que potencïi el sistema de gestió adequada de conflictes i la qualitat dels professionals que ho han de fer realitat”.

Carme Guil, magistrada i presidenta de Gemme Espanya, ha considerat que “Són temps difícils per a la pau i la convivència. La divisió del món entre nosaltres i ells, entre els d'aquí i els de fora, els discursos d'odi que atien la por i la rancúnia davant els altres, obliguen tots els que defensem la cultura de la pau a ser més decidits, més militants en la defensa dels drets humans, en la lluita per la igualtat i contra la discriminació. Pau i pacte comparteixen arrel i sentit i la mediació i el diàleg van intrínsecament units a tots dos. Més que mai, des de GEMME Espanya, des de dins i fora dels Tribunals defensem la mediació i el diàleg com a eines indispensables per a la convivència i la resolució de conflictes

Durant el seu parlament, Mª Eugènia Gay, tinenta d’Alcaldia de Presidència, Relacions Internacionals, Educació, Salut, Drets Humans i Cicles de Vida de l’Ajuntament de Barcelona, ha declarat que: “En un temps de guerra, de polarització, d’auge dels discursos d’odi, d’erosió dels consensos i de desinformació, les ciutats tenen el deure de sostenir una veu ferma en la defensa de la dignitat humana, de la conveniència democràtica i dels drets que tota conjuntura ha de preservar”. I ha afegit: “el dret assoleix el seu veritable sentit quan protegeix les persones i sobre aquesta base la mediació i el diàleg representen una forma exigent d’intel·ligència pública: una disciplina d’escolta, de reconeixement i de responsabilitat que permet obrir espais allà on el conflicte sembla omplir-ho tot”.

Finalment, Esther Giménez-Salinas, síndica de Greuges de Catalunya, també ha posat en valor el paper del diàleg com a eina per a la pau i la resolució de conflictes.

Cinc taules d’anàlisi al llarg de dues jornades i la participació d’una quarantena de ponents

El primer tema que s’ha tractat en el marc de la celebració del VI Congrés ADR/MASC ICAB 2026: Diàleg en situacions de crisis humanitàries’  ha estat la “Mediació en el context de crisis bèl·liques i humanitàries internacionals”. En aquesta taula s’ha posat de manifest la importància d’incorporar la cultura de la pau i el diàleg com a via per contribuir a establir pactes que facilitin arribar a acords de pau o aplanin el camí per fer-ho.

La segona jornada del Congrés s’ha iniciat amb la taula titulada “Activisme i diàleg amb la participació de Metges Sense Fronteres a Catalunya; Creu Roja a Catalunya; Open Arms i el la Sindicatura de Greuges”. En aquesta taula les diferents organitzacions convidades han donat a conèixer el seu treball i les dificultats que es troben a l’hora de dur a terme el seu treball social”.

Per abordar i analitzar el paper dels mitjans de comunicació en la pacificació dels conflictes amb la participació dels periodistes experts en temes internacionals s’ha comptat amb la participació dels periodistes Lluís Foix, Lluis Caelles, Marta López, Marc Marginedas i Agus Morales.  En aquesta taula s’ha parlat de les pressions que reben els periodistes en el marc de les cobertures informatives de conflictes de guerra, i per això s’ha destacat la importància de protegir les “fonts d’informació, que són sagrades, sempre” però en conflictes o escenaris bèl·lics encara més. També s’ha posat de manifest la dificultat d’informar i com el periodista s’ha convertit actualment en “un verificador” a més a més d’un narrador dels conflictes. Tots els periodistes presents han exposat anècdotes de situacions que han viscut en diferents països, des de Rússia, Afganistan, Turquia, Ucraïna i han coincidit en què “exercir el periodisme com a corresponsal de guerra és una professió de risc”. També s’ha abordat com està afectant la professió la irrupció de la IA. En aquest sentit, s’ha destacat que tot i que són eines per a la professió, l’essència de l’exercici rau en poder estar en els llocs de fets i “palpar de forma humana el que passa en un lloc”.  Sobre quin és el paper dels mitjans de comunicació en la pacificació dels conflictes s’ha posat de manifest el periodisme té la capacitat de donar veu a la gent que treballa en favor de la pau, que la funció de periodistes és explicar els fets i qüestionar les coses, així com advertir dels perills, També s’ha ressaltat la necessitat de cuidar el llenguatge i calcular “l’abast de les paraules” com per exemple el concepte de “genocidi”.

La quarta taula ha abordat el paper dels cossos de seguretat o ajut a les persones i ha comptat amb la participació de representats de la Guàrdia Urbana de Barcelona, del cos policial dels Mossos d’Esquadra, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil de Barcelona.

Per tancar el congreçes s’ha tractat sobre l’acollida i gestió dels conflictes en la comunitat amb la col·laboració de la Fundació Mescladís; de la Fundació Tochete; de l’Associació Bona Voluntat en Acció; i d’Arrels Fundació.

La cloenda del VI Congrés ADR/MASC ICAB 2026 ha comptat amb les intervencions de Carles García Roqueta, secretari de la Junta de Govern de l’ICAB i diputat responsable del Centre ADR-ICAB; Immaculada Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Gestió Adequada de Conflictes i Marta Martínez i Gellida, degana de l'Il·lustre Col·legi de la Advocacia de Tortosa. Per a Carles Garcia Roqueta, ha posat en valor el paper essencial de la mediació i el diàleg en la resolució de crisis humanitàries i ha indicat en què cal seguir treballant des de tots els àmbits i ha afirmat que d’acord amb tot el que s’ha exposat en diferents taules “les expressions de secret professional i confidencialitat són conceptes ‘sagrats’ en molts àmbits i professions”.  Durant la cloenda també s’ha ressaltat aquest Congrés ha facilitat un espai de reflexió i debat compartit amb mirades des de diferents perspectives, des de la més internacional fins a la local, i prendre consciència de les accions que s’estan realitzant i de les oportunitats de continuar aportant soluciona a través del diàleg per gestionar aquestes situacions. I des de Migra Studium s’ha agraït a l'ICAB la invitació per participar en aquest congrés i la oportunitat que aquest fet representa més enllà del congrés per establir col·laboracions a partir d'ara.