Del control dels riscos a la generació de valor: l’advocacia d’empresa reivindica el seu paper creixent en la direcció de les companyies

• La degana de l’ICAB, Cristina Vallejo, reivindica la funció jurídica com a avantatge competitiu, mentre que el president de la Comissió Legal de la CEOE, Valentín Pich Rosell, defensa un advocat d’empresa més pluridisciplinari i plenament integrat en el negoci.
• La consellera d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Comunitat de Madrid, Rocío Albert López-Ibor, defensa unes regles "clares, estables i previsibles" i presenta el projecte de llei contra la hiperregulació com una via per reduir càrregues i oferir més seguretat a les empreses.
• La diputada de l’ICAM Roberta Poza subratlla l’evolució de l’advocacia d’empresa cap a una funció cada vegada més integrada en l’estratègia, la gestió del risc i la presa de decisions.

 La III Trobada d’Advocacia d’Empresa ICAM-ICAB ha finalitzat aquest divendres a Madrid analitzant la funció jurídica d’aquests professionals dins de les companyies. Si les dues primeres edicions van contribuir a consolidar-ne la consideració com a soci estratègic del negoci i la seva presència en els òrgans de direcció, aquesta tercera cita ha posat el focus en com exercir aquesta posició en un entorn marcat per l’acceleració tecnològica, la complexitat reguladora i una exposició creixent a riscos que van més enllà de l’àmbit estrictament jurídic.

El resultat apunta cap a una assessoria jurídica cada vegada més transversal. Conèixer el negoci, anticipar-se als riscos, interpretar el context geopolític, governar l’ús de les noves tecnologies i traslladar el criteri jurídic a les persones que prenen les decisions formen part ja d’una funció que es mesura no tan sols per la seva capacitat d’evitar contingències, sinó també per la seva contribució al desenvolupament i a la competitivitat de l’empresa.

Les dades presentades per l’ICAM durant la cloenda mostren que aquesta evolució ja té una traducció concreta en les estructures corporatives. Roberta Poza, diputada de la Junta de Govern de l’ICAM i presidenta del Consell Editorial d’Otrosí, ha recordat les principals conclusions del primer estudi sobre advocacia d’empresa impulsat per la revista de l’ICAM, segons el qual el 42 % dels professionals participa activament en l’estratègia empresarial, el 26 % forma part del comitè de direcció i el 23 % exerceix com a secretari del consell.

L’estudi, elaborat a partir de 893 entrevistes, dibuixa també un perfil professional consolidat. Set de cada deu advocats d’empresa provenen de despatxos d’advocats i les seves responsabilitats s’han estès a àmbits com el compliment normatiu, la protecció de dades, la gestió de riscos o la mateixa estratègia corporativa. La ciberseguretat ja figurava entre les principals preocupacions del col·lectiu quan es va dur a terme el treball de camp, l’any 2025.

Del reconeixment estratègic a la capacitat d'influència

La cloenda ha permès contrastar aquestes dades amb l’evolució que observen actualment les empreses i els professionals. Per a Cristina Vallejo, degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, el reconeixement del valor estratègic de l’advocacia in-house també s’ha de traduir en una presència més gran en els espais on s’adopten les principals decisions de la companyia.

“L’advocacia d’empresa sou estratègia i us ho heu de creure”, ha afirmat Vallejo, que ha defensat la presència d’aquests professionals en els comitès de direcció. “L’advocacia d’empresa és un avantatge competitiu per a la vostra organització”, ha afegit.

La qüestió, per tant, ja no es limita a ser present en la direcció, sinó que es tracta de determinar què aporta el professional un cop s’hi ha integrat. Vallejo ha assenyalat que les decisions jurídiques també contribueixen a generar valor per a les companyies i ha instat a superar una visió de l’assessoria jurídica centrada exclusivament en el cost o en la prevenció de contingències.

Des de la perspectiva empresarial, Valentín Pich Rosell ha incidit en aquesta mateixa evolució. El president de la Comissió Legal de la CEOE ha contraposat el perfil tradicional, més especialitzat i estàtic, a les necessitats actuals de les companyies, sotmeses a canvis continus en la seva estructura, la seva activitat i el seu marc normatiu.

Al seu parer, l’advocat d’empresa necessita avui “un caràcter pluridisciplinari”, conèixer a fons el negoci i entendre què persegueixen tant la direcció com la propietat per poder orientar-ne les decisions. “Això ja no pot ser aquell paper passiu”, ha resumit.

Aquesta capacitat d’integrar el dret i el negoci adquireix una importància especial en un context regulador cada vegada més difícil d’interpretar. Pich ha assenyalat la fragmentació normativa i política com un dels factors que obliguen el professional jurídic a discernir quins canvis tenen un impacte real sobre l’empresa i on cal concentrar l’atenció.

Previsibilitat reguladora per afavorir la inversió i el creixement

La consellera d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Comunitat de Madrid ha situat precisament aquí una de les responsabilitats de l’Administració. Rocío Albert López-Ibor ha defensat que la seguretat i la previsibilitat que l’assessoria jurídica aporta a l’empresa necessiten, al seu torn, unes regles “clares, estables i previsibles”.

La consellera ha vinculat aquesta necessitat amb el projecte de llei de mesures contra la hiperregulació, aprovat pel Consell de Govern de la Comunitat de Madrid el passat 7 d’octubre i tramès a l’Assemblea regional perquè en tramiti l’aprovació. El text té com a objectiu reduir les càrregues burocràtiques i millorar la qualitat normativa com a via per facilitar l’activitat econòmica i la inversió. Entre les mesures que inclou, hi ha l’obligació de compensar cada nova càrrega administrativa imposada a una empresa amb l’eliminació d’una altra de cost equivalent. El projecte estableix, a més, dues dates ordinàries —el 2 de gener i l’1 de juliol— per a l’entrada en vigor de les normes que incorporin noves obligacions per als operadors econòmics, amb l’objectiu de facilitar-ne la planificació i evitar canvis reguladors dispersos al llarg de l’any.

La iniciativa també introdueix mecanismes de revisió i caducitat de normes organitzatives i regula espais controlats de prova, o sandboxes, per a aquelles activitats innovadores que avancen més de pressa que la legislació vigent. La Línia Oberta contra la Hiperregulació ja ha permès eliminar 738 càrregues administratives, segons les dades oficials de la Comunitat de Madrid.

Albert ha demanat als mateixos departaments jurídics que participin en aquest procés identificant normes o tràmits que hagin quedat obsolets o que generin dificultats innecessàries. Alhora, ha animat l’advocacia d’empresa a continuar augmentant la seva presència “en la presa de decisions de les inversions” i “del creixement de les empreses”.

Una funció jurídica més transversal

El balanç de les vuit sessions celebrades durant aquests dos dies confirma que la transformació de l’assessoria jurídica ja no es pot explicar únicament a partir de la incorporació de tecnologia. La diputada de l’ICAM Ana Buitrago ha destacat que, a més de la intel·ligència artificial, la Trobada ha abordat el desenvolupament professional, la sostenibilitat, l’impacte de la geopolítica i l’evolució de la relació entre els departaments jurídics i els proveïdors externs.

En matèria tecnològica, Buitrago ha defensat un enfocament allunyat tant de l’immobilisme com de la sobrereacció. La intel·ligència artificial és, en les seves paraules, “una oportunitat d’or per innovar, per acelerar”, i ha assenyalat que, en determinades organitzacions, els equips jurídics ja es troben entre els més avançats pel que fa a la seva adopció.

Aquest procés no desplaça altres responsabilitats de la funció jurídica. Buitrago ha reivindicat la sostenibilitat com una variable empresarial que s’ha de mantenir més enllà dels cicles normatius. «Sense un medi ambient i sense un entorn sostenible a mitjà i llarg termini no hi ha empreses, no hi ha res», ha assenyalat.

Finalment, Vallejo ha afegit a aquesta agenda la formació contínua, el benestar professional i la responsabilitat dels departaments jurídics en l’ús de la intel·ligència artificial “amb criteri, amb ètica i amb responsabilitat”. Per a la degana de l’ICAB, l’evolució de la funció jurídica demostra que el dret no s’ha de limitar necessàriament a reaccionar davant de canvis que ja s’han produït. “Quan l’advocacia s’organitza, quan l’advocacia comparteix coneixement i quan l’advocacia lidera, el dret marca el rumb”.

Organitzada per la Secció d’Advocacia d’Empresa de l’ICAM i la Comissió de l’Advocacia d’Empresa de l’ICAB, la III Trobada ha reunit a Madrid prop d’un centenar de professionals en les diferents sessions dedicades a LegalTech i intel·ligència artificial, influència interna, govern corporatiu i sostenibilitat, talent, geopolítica i gestió de proveïdors jurídics.

La cita dona continuïtat a una línia de treball iniciada a Madrid el 2024 i desenvolupada l’any passat a Barcelona. La primera edició va situar en primer pla el paper de l’advocacia d’empresa com a business partner i motor jurídic de la transformació empresarial; la segona va aprofundir en el valor estratègic de la funció jurídica, la seva protecció professional i la seva integració en els comitès de direcció. Després d’aquesta tercera edició, Barcelona prendrà el relleu com a seu de la IV Trobada el 2027.