Conferència sobre litigació climàtica

Introducció

Els contenciosos ambientals tenen normalment una naturalesa molt complexa: afecten una multiplicitat de vectors ambientals (sòl, aigua -superficials i subterrànies-, aire, soroll, flora, fauna, etc.) així com d'actors implicats (Administracions Públiques, operadors industrials, organitzacions ecologistes, associacions veïnals, operadors judicials -jutges i fiscals-, etc.)

Així mateix, l'objecte mateix d'aquests processos està contínuament evolucionant, amb l'avanç de les normes de protecció ambiental, que es modifiquen constantment per incorporar elements tècnics que estan extramurs del Dret.

La naturalesa jurídica d'aquestes controvèrsies, en termes de la branca del Dret afectada, i en el seu cas, la jurisdicció que coneix dels mateixos és també molt àmplia, com ho és el caràcter multidisciplinari del Dret ambiental: fonamentalment Dret administratiu, però també, Dret penal, civil, fiscal, mercantil o constitucional.

L'última i més rellevant novetat en aquest novíssim Dret ambiental es vincula a la normativa relativa a la lluita contra el canvi climàtic i descarbonització que imposa, en l'àmbit de la Unió Europea, obligacions molt exigents per als Estats membres i per a tots els sectors de producció.   

Cada vegada més, i com a conseqüència, entre altres factors, de la climatització del dret i de la desconfiança en la labor de l'Administració ambiental, les organitzacions ecologistes, les associacions ciutadanes i, en general, la societat civil, es dirigeixen als òrgans judicials per reivindicar i defensar un determinat model de protecció ambiental. Estem, doncs, davant un nou activisme ambiental, en aquest cas, en seu judicial, que comporta la judicialització del debat ambiental, en un context en el qual el procés judicial no està adaptat a aquesta nova realitat. El desafiament és també jurídic, ja que com diem, el procés judicial ambiental (contenciós, civil i penal), no està adaptat a la nova controvèrsia ambiental i climàtica.

El reconeixement del dret a gaudir d'un Medi Ambient adequat sembla clarament un interès supraindividual; no obstant això, no està resolta l'aplicabilitat de les accions col·lectives o accions populars en matèria de justícia ambiental, ex articles 7.3 LOPJ,11 LEC.

Els contorns del dret substantiu ambiental, de font fonamentalment administrativa, són més identificables. No obstant això, és indispensable identificar els aspectes processals, començant per l'accés al jutge i la seva competència.

La jornada es planteja com un esbós, entre altres, a aquestes qüestions:

Quin és el contingut d'aquest nou dret climàtic i quines obligacions imposa als diferents operadors ambientals? Com es defensen els interessos col·lectius ambientals? Les persones físiques individuals poden litigar com a actors en el procés ambiental? I les associacions ecologistes? Quin jutge o jurisdicció hem de triar?

Quin és l'objecte o abast del procés ambiental? Quines decisions pot adoptar el jutge en matèria de prevenció o reparació del medi ambient? Quin és el nou paper de l'activisme ambiental?

PRESENTEN I MODEREN:

• Jaime Calvo. Advocat, President de la Secció de Dret Ambiental de l'ICAB
• Tiziana Di Ciommo. Advocada, Presidenta de la Secció de Dret Processal de l'ICAB

PONENTS:

La lògica del nou dret climàtic: destinatari de la norma i interessos en joc. El paper dels nous operadors climàtics.

• Juan Antonio Loste. Advocat, professor de Dret Ambiental de la Universitat Pompeu Fabra. 

Règim jurídic de les accions col·lectives: regulació bàsica i aplicació de les mateixes en matèria de justícia ambiental. Legitimació i altres desafiaments en el procés judicial ambiental.

• Guillermo Ormazabal. Catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Girona 

El nou paper de l'activisme ambiental que ha identificat el procés judicial ambiental com a mecanisme per a defensar el clima i accelerar els processos de descarbonització: accions col·lectives i populars des de l'òptica d'aquests operadors.

• José Manuel Marraco. Advocat de Greenpeace
• María Barbancho. Advocada, vocal de la Secció de Dret Processal de l'ICAB