L'ICAB acull un acte en defensa dels Drets Humans a l'Afganistan de la Promoció Martin Luther King
Aquest dimecres, 6 d'octubre de 2021, la Promoció Martin Luther King (Facultat de Dret UB - 1964-69) ha organitzat l'Acte en defensa dels Drets Humans a l'Afganistan, a la 8a planta de la seu del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB).
El diputat de la Junta de Govern de l'ICAB Albert Carles ha inaugurat l'acte destacant com d'essencial és alçar la veu davant la terrible situació a l'Afganistan i abordar en aquestes trobades la importància de la dignitat de les persones com a fonament dels Drets Humans.
Eugeni Gay, darrer delegat curs per l'SDEUB i degà emèrit de l'ICAB, ha manifestat que les situacions de vulneració dels DDHH ens hauríen de sacsejar com a societat i ha apuntat “Parlem de gent que no entén que és el gènere humà i creu que les dones són menys que un simple objecte. En aquest sentit, som conscients que encara queda molta feina per fer en matèria de Drets Humans".
Carles Mc Cragh, president de la Comissió de DDHH del CICAC, ha explicat que des del Consell de l'Advocacia Catalana s'han organitzat diverses jornades per mostrar la solidaritat de l'Advocacia envers la població afganesa. Ha parlat d'un reconeixement petit però efectiu per a la protecció i defensa dels Drets Humans, sobretot de les dones i nenes afganeses. "Som una única humanitat, qui ataca els drets d’una persona vulnera els drets de totes les persones", ha pronunciat, Mc Cragh.
Gonzalo Quintero, catedràtic Dret Penal, ha parlat del 78% d'analfabetisme, així com del 80% dels matrimonis forçats que pateixen principalment les dones i nenes a l'Afganistan. Dades preocupants que la Comunitat Internacional hauria de valorar com també les accions que s'han dut a terme davant el conflicte. Quintero ha finalitzat expressant “És necessari molt més compromís per part dels Governs per acabar amb aquesta situació tan crítica”.
L’acte ha estat clausurat amb la Lectura del Manifest a càrrec de l’advocada Marisa Lapuente, que ha remarcat l'imprescindible que resulta l'impuls, tal i com es preveu al Tractat de Lisboa, d'una estructura comuna europea de defensa capaç d’actuar davant crisis civils i militars de caràcter estratègic i humanitari.