Aquesta pàgina requereix tenir activat el javascript per a funcionar correctament

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació, així com cookies de complement de xarxes socials. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Tancar

Història Palauet Casades

Història Palauet Casades

Palauet Casades. Seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB)

El Palauet Casades, situat en el xamfrà del carrer Mallorca i Roger de Llúria, va ser construït entre 1881 i 1885, com a casa unifamiliar propietat de Carles de Casades i Còdols, propietari que s'havia enriquit de forma ràpida en el sector del tèxtil.

Obra de l’arquitecte Antoni Serra, l’edifici té un estil clàssic eclèctic. La Seu de l’ICAB està formada per tres cossos: l’antic Palau Casades, la còpia d’aquest al carrer Roger de Llúria i l’edifici del xamfrà, que funciona com a frontissa entre l’edifici del carrer Mallorca i el del carrer Llúria, formant una estructura simètrica.

L’any 1921, Amadeu Hurtado, aleshores degà del Col·legi d'Advocats, va haver de prendre la decisió de canviar de seu la Corporació -constituïda el 17 de gener de 1833- que en aquell moment es trobava a la Casa de l'Ardiaca (1895-1921)- i se'l va oferir l’adquisició el Palau Casades, encara que la trobaven massa lluny del centre històric de la ciutat. L'arquitecte Juli Batllevell es va responsabilitzar de l'adaptació de l'edifici al nou ús.

Els anys 1950-1953, l'edifici va ser remodelat i ampliat. L'ampliació del 1950, al carrer Roger de Llúria, replica la façana original, repetint la modulació i bona part dels seus elements, i uneix totes dues façanes en un frontis angular coronat per quatre escultures, lleugerament enretirat de la línia del carrer, que esdevé l'entrada principal, deixant espai per a uns parterres amb fonts i plantes en una solució atípica i única en l'entramat urbà de cantonades de l'Eixample barceloní.

Les escultures, únic element decoratiu nou respecte l'antic palau,  representen personalitats vinculades al món del dret: Ramon Berenguer IV, Sant Ramon de Penyafort, Sant Iu  i Alfons X el Savi.

L'edifici principal és de planta rectangular amb un pati central al voltant del qual s'organitzen la planta baixa i els dos pisos de què consta l'edificació. El pati, cobert per una claraboia, està format per columnes de marbre de diferents colors, i és conegut com el Pati de Columnes.

En l'actual Sala de Juntes, va estar la biblioteca del Col·legi entre els anys 1922 i 1953. Durant la Guerra Civil, voluntaris de la CNT van baixar al soterrani els 60.000 volums que tenia la biblioteca per protegir-los dels bombardejos.

La Biblioteca està considerada com la biblioteca jurídica privada més important d'Europa, amb més de 350.000 volums, prop de 1.900 títols de publicacions periòdiques i  una 70 bases de dades amb contingut jurídic. La seva col·lecció de fons antic inclou 800 pergamins, 200 manuscrits, 26 incunables i 2.000 obres del segle XVI.