Aquesta pàgina requereix tenir activat el javascript per a funcionar correctament

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació així com cookies de complement de xarxes socials. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Tancar
Notícies › Titulars › Comissió de Deontologia › Torn d'Ofici i Assistència al Detingut

FUNCIONS PÚBLIQUES | Col·legi de l'Advocacia de Barcelona – 1r Trimestre 2017

15/05/2017
Dades sobre Deontologia, Honoraris, Torn d’Ofici, Estrangeria i Registres.
FUNCIONS PÚBLIQUES | Col·legi de l'Advocacia de Barcelona – 1r Trimestre 2017

Us presentem un nou document relacionat amb les funcions públiques del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, i amb les dades de tancament del primer trimestre del 2017 i criteris que poden ser d’interès dels Departaments de Deontologia, Honoraris, Torn d’Ofici, Estrangeria i Registres de l’ICAB.

1. Registres

1.1. Apunt del trimestre: 321 advocats i advocades del Torn d'Ofici de l'ICAB inscrits a la prova pilot per al foment de català a l'Administració de Justícia durant el primer trimestre del 2017

El Departament de Justícia, a l’emparament de la normativa vigent i contemplada a l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya,  segons el qual el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya i l’art. 50 del mateix text legal, que imposa als poders públics l’obligació de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement del català i art. 36 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística que indica que el Govern de la Generalitat i els col·legis professionals han de fomentar l’ús del català en les activitats professionals, va formalitzar amb el CICAC un conveni  amb data 27 de desembre de 2016  que té com a finalitat l’establiment d’un programa pilot per al foment del català a l’Administració de Justícia,  en ser conscients:

  • Que l’ús de la llengua catalana a l’àmbit processal és minoritari i no guarda relació amb el seu ús social,  
  • Que el percentatge  de l’ús de la llengua catalana a l’Administració de Justícia es troba en situació de descens per desè any consecutiu, de manera que el 2015 va caure fins al 8,4%,
  • L’existència d’una recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, en relació amb l’aplicació de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries suggerint  que “s’intensifiquin les mesures pràctiques destinades a garantir l’adequada presència de les llengües cooficials a l’Administració de l’Estat”.

En aquest sentit el conveni preveu la realització d’un programa específic, amb el caràcter de  prova pilot  d’un any de durada (2017),  amb advocats i advocades adscrits al servei de Torn d’Ofici i justícia gratuïta, que voluntàriament poden donar-se d’alta  al programa.

Aquesta adscripció voluntària implica per a l’advocat o advocada  el compromís d'informar als seus clients sobre els seus drets lingüístics  en el procediment judicial i portar a terme les actuacions necessàries perquè es respecti l’opció lingüística triada pel ciutadà.

L’actuació de l’advocat comportarà, en cas de fer-se en català, com a mesura de foment del seu ús, la percepció d’un complement econòmic de 14 euros  per a la presentació de determinats escrits redactats en llengua catalana coincidents amb els mòduls establerts en el conveni, escrits que hauran de ser presentats al Col·legi, adjuntats a la justificació de l’actuació de Torn d’Ofici.

Per participar en el programa, els advocats i advocades de Torn d’Ofici han d’enviar un correu electrònic a l’adreça del CICAC (serveilinguistic@cicac.cat), indicant-hi  el nom, cognoms,  Col·legi al que es pertany i número de col·legiat i manifestant que es vol l’adhesió voluntària al Pla Pilot de foment de l’ús del català.

El termini d’inscripció i participació serà obert durant tota la vigència de la prova pilot i els advocats i advocades es podran donar d’alta o baixa quan ho considerin, prèvia comunicació al mateix correu electrònic.

Disposeu  de més informació al web de l’ICAB- Serveis de Torn d’Ofici- Prova pilot per al foment del català a l'Administració de Justícia - 2017

2. Deontologia

Durant el primer  trimestre del 2017,  l’ICAB ha tramitat  des del Departament de Deontologia un total de 247 queixes, l’origen de les quals ha estat el següent:

2.1. Apunt del trimestre: principis bàsics del Dret del Consum en relació a la prestació de serveis de l'advocacia (i)

L’entrada en funcionament a l’ICAB d’una nova sistemàtica en el tractament de les queixes dels consumidors de serveis jurídics, el passat any 2016, donant compliment a les especificacions del Reial Decret 121/2013, de 26 de febrer, de la Generalitat de Catalunya, invita a fer una síntesi de la informació de què es disposa, orientada a l’assimilació de les normes bàsiques de Consum, pel que fa respecte a l’activitat professional de l’advocacia.

En aquest sentit, l’ICAB va publicar el 27 d’octubre de 2016, a la seva pàgina web, Àrea Restringida per als seus col·legiats, una guia bàsica de consum.

En diverses comunicacions, examinarem els conceptes principals del tractament de les queixes en matèria de consum que recull la legislació que ens afecta d’acord amb el que preveu l’article 2 del Reial Decret que defineix  les tres categories establertes sota els noms de queixa, reclamació i denúncia, que donaran lloc a tres categories de possible resolució. Aquí, ens centrem en la queixa.

El Decret de la Generalitat defineix el concepte de QUEIXA, com a: “Petició de la persona consumidora en virtut de la qual vol posar en coneixement  tant de la persona física o jurídica que comercialitza béns o presta serveis com d’un organisme habilitat uns fets, esdeveniments, o circumstàncies que han afectat el funcionament normal de la relació de consum i que, malgrat no ser constitutius d’infracció administrativa, poden servir, una vegada esmenats, per millorar la qualitat dels béns i serveis que s’ofereixen al mercat o l’atenció que es presta a les persones consumidores”.

En funció d’aquesta definició, es plantegen dues qüestions, sent la primera si l’ICAB té la condició “d’organisme habilitat”, segons les previsions legals, i sent la segona si el contingut d’una queixa, presentada davant l’ICAB, ha de tenir algun tractament.

A la primera qüestió s’ha de donar una resposta positiva, atès que Organisme Habilitat és l’Organisme que té consideració d’Administració Pública o que disposa de potestats públiques i que té competències en la tramitació de queixes, reclamacions o denúncies en matèria de consum. I en especial s’inclouen les Organitzacions de Persones Consumidores, en relació als seus associats, i els Col·legis Professionals, en relació als seus col·legiats (article 2, lletra d) del Reial Decret).

I la segona qüestió es respon amb l’article 11è del Reial Decret, que obliga  l’Organisme Habilitat, en aquest supòsit a l’ICAB, a acusar rebut de la queixa i a informar al presentant de la tramitació seguida, incloent les prevencions de la legislació vigent en matèria de protecció de dades, i, si es tracta d’una queixa, en aplicació de la definició legal, l’ICAB n’ha de donar trasllat a l’advocat, advocada, o societat professional, objectes de la queixa, per tal que en tingui coneixement i pugui, o bé aportar la seva pròpia versió dels fets objecte de queixa, o bé valorar-los i, si escau, comunicar les accions de millora en la prestació de serveis.

En qualsevol dels supòsits que es presentin després de la primera actuació (trasllat al professional o societat professional afectats), l’ICAB tancarà la seva actuació, que tindrà la qualificació d’incidència de consum, donant trasllat al queixant, si s’hagués produït, de la resposta oferta per l’afectat.

3. Honoraris

L’ICAB ha tramitat durant el primer trimestre del 2017 un total de  255 dictàmens en matèria d’honoraris professionals.

3.1. Apunt del trimestre: prescripció de l'acció de reclamació d'honoraris dirigida al propi client

L’exercici d’accions pel compliment de l’obligació de pagar als advocats/des prescriu als tres anys, de conformitat amb allò disposat als articles 121-21-b) del Codi Civil de Catalunya i 1.967.1r del Codi Civil.

L’inici del còmput d’aquesta prescripció triennal serà el dia en què van deixar de prestar-se els serveis, conforme a l’establert en el ressenyat article 1.967 del Codi Civil “in fine”. En els supòsits que un advocat/da presti a un mateix client una pluralitat de serveis professionals, la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem considera que la prescripció no es computa per cada servei professional sinó pel conjunt dels serveis fins arribar al final, de manera que el dies “a quo” és el dia en què finalitzen els serveis professionals de l’advocat/da, considerats globalment, sense que sigui necessari que es reclami per separat el pagament de cadascun dels assumptes, un cop finalitzats, abans de la prescripció triennal respecte de cadascun d’ells.

En aquest sentit es pronuncia la sentència del Tribunal Suprem núm. 62/2016  de 12 de febrer de 2016, dictada per la Sala 1a en el rec. 422/2014, sent la més recent en matèria de prescripció de l’acció de reclamació d’honoraris d’advocat.

I en tractar-se d’un termini de prescripció, es pot interrompre segons l’article 121-11 a 121-14 del Codi Civil de Catalunya i en els articles 1973 i següents del Codi Civil.

La prescripció de l’acció queda interrompuda pel seu exercici davant dels Tribunals, per la reclamació extrajudicial de la pretensió i per qualsevol acte de reconeixement del deute pel deutor, afegint-se a més de forma expressa en el Codi Civil de Catalunya l’inici de procediment arbitral relatiu a la pretensió (article 121-11.b) i la renúncia a la prescripció en curs per part del deutor (121-11.d).

Per tal que la interrupció sigui eficaç és precís que procedeixi de la persona titular de la pretensió o d’una tercera persona que actuï en defensa d’un interès legítim i que tingui capacitat suficient, i que s’efectuï contra al subjecte passiu de la pretensió, abans que es consumeixi la prescripció (121-12 Codi Civil de Catalunya).

A aquests efectes, la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona núm. 418/2015 de 5 d’octubre de 2015, dictada per la Secció 1a en el recurs 693/2013, es pronuncia en el sentit de considerar que “perquè operi la interrupció de la prescripció és necessari que la voluntat s’exterioritzi a través d’un mitjà hàbil i de forma adequada, que ha de transcendir del propi titular del Dret, de forma que s’identifiqui clarament el Dret que es pretén conservar, la persona enfront a la que es pretengui fer-ho valer i que aquesta voluntat conservativa del concret Dret arribi a coneixement del deutor, ja que és doctrina reiterada que l’eficàcia de l’acte que provoca la interrupció exigeix no només l’actuació del creditor, sinó que arribi a coneixement del deutor la seva realització, i la seva acreditació és càrrega de qui ho al·lega” (Fonament de Dret Quart III.- b).

I afegeix que per al cas que no arribi a coneixement del deutor, que “la comunicació s’entendrà correctament realitzada quan la seva frustració sigui el resultat de la manca de diligència del propi destinatari de la mateixa. Per tant, pot estimar-se efectivament realitzat el requeriment interruptor quan el deutor no ha posat la deguda diligència, adoptant una actitud passiva amb la finalitat d’obtenir una avantatge d’aquesta marginació, sense que sigui tampoc possible exigir al creditor el desplegament d’una desmesurada feina de seguiment del deutor per a la recepció de la reclamació interruptora de la prescripció, sinó la diligència normalment exigible” (Fonament de Dret Quart V). I això, en aplicació de jurisprudència anterior, entre altres, SSAP Barcelona, Sec.16, de 25 d’abril de 2013 o Sec.13, de 21 de novembre de 2012.

Per últim, respecte als efectes de la interrupció, aquesta última determina que comenci a córrer de nou i completament el termini de tres anys, que torna a computar-se de la següent manera: a) en el cas d’exercici extrajudicial de la pretensió, des del moment en què l’acte de la interrupció passi a ser eficaç; b) en el cas d’exercici judicial de la pretensió, des del moment en què la sentència o la resolució que posi fi al procediment passin a ser fermes, o si aquell no ha prosperat per defecte processal, des del mateix moment de l’exercici de l’acció amb el que s’exigeix la pretensió; c) en el cas d’arbitratge, des del moment en què es dicti el laude, des del desistiment del procediment arbitral o des de la finalització d’aquest per les demés causes establertes per la llei; i d) en cas de reconeixement del dret al que es vincula la pretensió i en cas de renúncia a la prescripció en curs, des del moment en què passin a ser eficaços. (121-14 Codi Civil de Catalunya).

4. Torn d'Ofici i Assistència al Detingut

La gràfica següent mostra les dades bàsiques amb el número de telefonemes gestionats pel servei d’assistència al detingut, designes efectuades i advocats i advocades en situació d’alta al Torn d’Ofici durant  el primer trimestre del 2017 i la seva comparativa amb les dades del mateix període de l’any 2016, on es pot observar un increment de l’assistència al detingut, de les designes efectuades i un lleuger descens dels advocats i advocades inscrits al Torn d’Ofici.

La totalitat d’actuacions realitzades pels lletrats i lletrades del Torn d’Ofici durant aquest primer trimestre del 2017 han suposat una facturació de 6.439.024,60 €, import que també suposa un augment respecte la quantitat del mateix període de l’any anterior.

D’altra banda, el temps de pagament de les actuacions realitzades pels advocats es troba actualment en una mitjana d’un mes des del tancament de la facturació mensual, de forma que, a data de 31 de març de 2017, han estat abonades el 98% de  les actuacions corresponents al mes de febrer de 2017.

4.1. Apunt del trimestre: el dret a l'accés als materials de l'atestat i les situacions de detenció

La sentència del Tribunal Constitucional, de 30 de gener de 2017, resol el recurs d’empara 7301/14, i entre d’altres fets, aborda la denegació d’accés a l’expedient a l’advocat d’ofici designat per assistir a la declaració policial, impedint l’assessorament en relació a les dades contingudes al mateix abans de la declaració.

S’analitza l’aplicació directa de l’article 7 de la Directiva 2012/13/UE del Parlament Europeu i del Consell de 22 de maig de 2012 relatiu al dret d’informació en els processos penals, atès que quan van succeir els fets, no s’havia procedit encara a la transposició al nostre ordenament del dret d’accés a l’expedient.

La sentència reitera l’adequació del principi de primacia del Dret Comunitari al nostre Ordenament sobre la base de l’article 93 de la Constitució i proclama, en conseqüència, que l’article 7.1 de la Directiva 2012/13/UE consagra el dret d’accés als materials de l’expedient que resultin fonamentals per poder impugnar de forma efectiva la legalitat de la detenció.

La negativa sense justificació al lliurament del material instruït implica la vulneració al dret d’assistència previst a l’article 17.3 CE el qual inclou en el seu contingut el dret del detingut i del seu lletrat a accedir als elements fonamentals per impugnar la seva situació privativa de llibertat.

Des de la Comissió de Torn d’Ofici hem estat treballant a fi de verificar el grau de compliment d’aquesta obligació legal per part de la policia, amb enquestes als companys i companyes que durant el mes de març han realitzat diferents serveis de guàrdia. Hem constatat que només en un 5,3% s’ha permès l’accés a l’atestat, negant el mateix en un 84,7%

El resultat obtingut evidencia que per part de l’autoritat policial es continua vulnerant de forma sistemàtica el dret d’accés al material necessari per dur a terme la defensa de forma real i efectiva del nostre client, oferint únicament al Lletrat el lliurament del formulari N001 que conté informació parcial i ciclostilada del motiu de la detenció.

Davant d’aquest escenari, la sentència del TC consagra el dret del detingut i del seu lletrat a accedir als elements fonamentals per impugnar la seva situació privativa de llibertat i reivindica l’Habeas Corpus com a instrument destinat a l’eventual reparació de la lesió del dret a la informació.

En definitiva, destaquem aquesta resolució atès que el TC proclama que l’accés al material que consta a les actuacions policials en el moment de l’assistència resulta imprescindible per poder determinar si ens trobem davant d’una detenció il·legal, avalant les tesis que ja des de fa uns anys els advocats manteníem al respecte de l’aplicació directa de l’article 7.1 de la Directiva Comunitària.

5. Serveis d'Orientació Jurídica i Tramitació de Justícia Gratuïta

De la totalitat de consultes efectuades  durant el primer trimestre de 2017 als serveis d’orientació jurídica de l’ICAB, ha resultat la tramitació d’11.026 expedients de justícia gratuïta, dels quals han estat dictaminats com a favorables un 68,7% de les sol·licituds efectuades:

Pel que fa a la tramitació dels expedients de justícia gratuïta de l’àmbit penal, únicament un 3,19% dels expedients tramitats i dictaminats ho han estat com a desfavorables, si bé aquesta dada pot quedar alterada pel gran volum d’imputats penals que no tramiten l’expedient i que l’ICAB remet a la Comissió de Justícia Gratuïta per a la seva resolució, de conformitat amb el que preveu l’art. 13 del Decret 252/96, de la Generalitat de Catalunya. Al respecte, cal informar que s’està procedint a l’estudi de mesures que permetin una tramitació més acurada dels expedients de justícia gratuïta de l’àmbit penal, que permetin reduir l’impacte de la manca de tramitació efectiva dels investigats a l’àmbit penal.

Ja es poden consultar a l’Àrea Personal, a cada designa i telefonema, la resolució dictada per la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta de Barcelona en relació als assumptes encarregats per Torn d’Ofici.

Segons preveu l’article 20 de la Llei 1/1996, d’Assistència Jurídica Gratuïta, les resolucions dictades en aquesta matèria per les Comissions d’Assistència Jurídica Gratuïta són impugnables en el termini de 10 dies davant la pròpia Comissió. El coneixement d’aquesta impugnació recaurà en l’òrgan judicial encarregat del procediment a què es refereixi la petició, en un procediment en el qual no és preceptiva la intervenció de lletrat i que no admet recurs contra la resolució que es dicti.

L’article 18 de la Llei de Justícia Gratuïta preveu que en el moment que  la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta desestimi la sol·licitud, les designacions dels professionals  que eventualment s'haguessin realitzat quedaran sense efecte, i el peticionari haurà d’abonar els honoraris i drets econòmics ocasionats per la Intervenció dels professionals designats amb caràcter provisional.  

No obstant això, en la cerca de jurisprudència,  les STS de 9 de març, 27 d’abril i 28 de juny de 2007 (RRC 7609/2003, 8147/2003 i 9315/2003) estableixen que és imprescindible per part de la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta l’obligació de notificar la resolució denegatòria del benefici de la Justícia Gratuïta a l’interessat per tal que es produeixin els  efectes abans esmentats. Per tant, és absolutament necessari que la resolució administrativa esdevingui ferma,  ja que no es poden deixar sense efecte les designacions provisionals dels professionals per una simple comunicació de la Comissió, quan està en joc el dret a la tutela judicial efectiva.

En aquest sentit, els professionals, davant un supòsit similar, hauríem d’extremar les precaucions quan ens comuniquin la resolució denegatòria, en cas de  desconèixer si aquesta resolució ha estat notificada al ciutadà i si aquest ha formulat impugnació contra ella, demanant al Jutjat o Tribunal que efectuï les investigacions oportunes, amb suspensió del procediment.

5.1. Apunt del trimestre: impugnació de resolucions de la DGAIA en l'àmbit de desemparament de menors

Entomar un assumpte d’oposició a una resolució dictada per la DGAIA és probablement un dels reptes més importants per a un advocat del Torn d’Ofici. En primer lloc, perquè estan en joc els interessos d’un menor (un dels béns jurídics que més protecció necessita).

Cal tenir en compte que segons les dades exposades pel Síndic de Greuges al seu Informe de novembre de 2016, per cada 1.000 infants a Catalunya, n’hi ha 4,4 tutelats per l’Administració (més de 6.000 en total).

Pel que fa a les qüestions processals, cal recordar que l’oposició a qualsevol resolució de la DGAIA es vincula a través d’un procediment de naturalesa civil, més concretament als Jutjats de Primera Instància, en base en què estableixen l’art. 46 de la LEC en relació amb l’art. 98 de la LOPJ. Però no s’han de perdre de vista les innegables connotacions de caràcter administratiu que entren en joc en aquest tipus de procediment, atès que la pròpia autoritat encarregada de declarar el desemparament té naturalesa administrativa. La civil i l’administrativa són per tant les dues branques del Dret més implicades en aquest tipus de procediment, a les que s’afegeix la via penal en els supòsits en què s’investigui paral·lelament una actuació dins l’entorn de l’infant que pugui ser penalment rellevant (maltractaments, abusos…).

Tanmateix, i com a única excepció a la jurisdicció competent esmentada anteriorment, cal tenir en compte que la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere introdueix els arts. 49 bis de la LEC i 87 ter de la LOPJ, que estableixen la competència dels Jutjats de VIGE per conèixer de la oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors, sempre i quan hi hagi una situació de violència de gènere.

Tot i que la designa de l’advocat d’ofici per a la defensa en un procediment d’impugnació de resolució de la DGAIA inclou la defensa de l’usuari per la via civil, haurà de tenir en compte el seguiment que fan els equips de les diferents EAIA a les famílies involucrades en un procediment d’aquest tipus  que és, en essència, la matèria prima sobre la que han de treballar els advocats designats per defensar els interessos dels usuaris. La seva principal feina és, doncs, esmicolar totes i cadascuna de les actuacions que constin a l’expedient administratiu, per poder argumentar la idoneïtat o no de les mesures preses per la DGAIA.

Cal recordar que l’oposició en via civil comença amb un breu anunci que interposa el Lletrat i que deriva en una resolució emesa pel Jutjat en què obliga a la DGAIA a aportar còpia de tot l’expedient administratiu (veure art. 780 LEC). Però no cal perdre de vista que durant tot el temps que duri el procediment judicial, la DGAIA seguirà prenent decisions sobre el menor que té tutelat (nombre d’hores de visites a la setmana, necessitat o no de què aquestes visites es desenvolupin en Punts de Trobada, canvi de residència segons l’evolució…).

És per això que, tot i que la designa del Torn d’Ofici no contempli la defensa dels interessats en via administrativa, un seguiment acurat de les relacions que tingui l’usuari amb la DGAIA durant el transcurs del procediment judicial serà de vital importància per formular una bona estratègia de defensa.

En aquest sentit, és molt recomanable encoratjar els ciutadans a formular sempre les seves peticions per escrit i a través del Registre de la DGAIA, exigint tanmateix les respostes a les seves peticions sempre per escrit. Pot ser igualment interessant recórrer a la negociació i al compliment d’un Pla de Millora adequat pels familiars, per plantejar una defensa més completa i fonamentada en via judicial.

L’última qüestió a tenir en compte en aquest tipus de procediment és que, en la majoria dels casos, l’advocat és designat per impugnar una resolució concreta, si bé la DGAIA pot comunicar-ne d’altres mentre el procediment judicial ja està iniciat o fins i tot un cop finalitzat. En aquest sentit, tal i com estableixen l’art. 780.5 en relació amb l’art. 76.3 de la LEC, s’haurà d’interposar un nou anunci d’oposició i posterior oposició a la segona resolució dirigida al Jutjat Degà de Barcelona, i no serà fins a un cop admesa a tràmit l’oposició que s’haurà de sol·licitar l’acumulació (si no la fa el Jutjat directament d’ofici), sent possible la designa del mateix Lletrat per la via de la sol·licitud de designa derivada.

6. Estrangeria

SERVEI D’ATENCIÓ A L’ESTRANGER, IMMIGRANT I REFUGIAT (SAIER)

En el Servei d’Atenció a l’Estranger, Immigrant i Refugiat, que es presta a la ciutat de Barcelona, mitjançant conveni amb l’Ajuntament de la ciutat i d’altres institucions, durant el primer  trimestre del 2017 s’han atès un total de 937 consultes, la distribució per matèries de la qual ha estat la que es descriu al gràfic següent:

SERVEI D’ORIENTACIÓ JURÍDICA AL CIE DE BARCELONA (SOJCIE)

El Servei d’Orientació Jurídica que l’ICAB presta al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona  ha atès 185 consultes, distribuïdes segons el següent gràfic:

6.1. Apunt del trimestre: el requisit de la inscripció al registre de parelles de fet de les unions de fet en la tramitació de les autoritzacions i targetes de residència

EL REGISTRE DE PARELLES ESTABLES A CATALUNYA.

El Decret Llei 3/2015, de 6 d’octubre, va introduir una disposició addicional desena  en la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i a la família, per aprovar la creació d’un Registre de parelles estables, i una disposició addicional final sisena per preveure que l’organització, el funcionament i la publicitat del Registre de parelles estables s’ha d’establir per reglament.

El 31 de març de 2017 es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Ordre JUS/44/2017, de 28 de març, per la qual s’aprova el Reglament del Registre de parelles estables de Catalunya. L’ordre va entrar en vigor l’1 d’abril de 2017.

El Registre de parelles estables de Catalunya permetrà, en les sol·licituds d’autoritzacions de residència a favor de les parelles de fet de ciutadans estrangers (tant europeus com nacionals de tercers Estats), acreditar el compliment del requisit de la inscripció en un registre públic de les relacions d’anàloga afectivitat a la conjugal.