A la vista dels darrers pronunciaments de la Sala Primera del Tribunal Suprem, la sentència que s’adjunta interpreta que l’art. 172.3 LC (actual 172 bis) té per finalitat la distribució o atribució del risc de la insolvència; la responsabilitat que se’n deriva tindria la mateixa naturalesa que la norma de l’art. 262.5 TRLSA (actual art. 367 LSC) i s’hauria d’aplicar, es diu, seguint les regles pròpies de la imputació objectiva. Al no ser una acció de danys, no pretén rescabalar el dany directe sinó tan sols l’indirectament causat als creditors, motiu pel qual no s’exigeix acreditar la relació de causalitat. En definitiva, s’estableix el caràcter o naturalesa de responsabilitat per deutes, pel dèficit o per descobert de la responsabilitat concursal.

Secció de Dret Concursal