Aquesta pàgina requereix tenir activat el javascript per a funcionar correctament

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació, així com cookies de complement de xarxes socials. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Tancar
Notícies › Comissió de Transformació Digital

Reglament UE 2019/1150: Noves normes per a plataformes B2B2C

22/05/2020
Per Carme Sanz i Maria Conejero, advocades
Reglament UE 2019/1150: Noves normes per a plataformes B2B2C

A ningú se li escapa, i menys aquests dies, la importància creixent del comerç electrònic. Segons dades de la CNMC, el tercer trimestre del 2019 es van registrar a Espanya més de 210 milions de transaccions online per un valor de 12.500 milions d’euros. Arrel del COVID-19 aquestes xifres probablement es veuran incrementades.

En aquest context, han adquirit un paper essencial les plataformes electròniques, enteses com a estructures tecnològiques que permeten la realització de comunicacions o transaccions a través d’Internet entre grups separats d’usuaris. Tant és així que es parla ja de l’economia de plataformes, centrada en l’activitat econòmica que faciliten, directa o indirectament, aquests operadors del mercat.

De plataformes electròniques n’hi ha de diversos tipus (mercats digitals, botigues d’aplicacions, plataformes d’economia col·laborativa, xarxes socials, proveïdors de continguts electrònics...). En molts casos actuen com a prestadors de serveis d’intermediació en línia. És en aquests últims (amb algunes excepcions), i en els motors de cerca en línia, que es centra el Reglament UE 2019/1150, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre el foment de l’equitat i la transparència per als usuaris professionals de serveis d’intermediació en línia.

Aquest nou Reglament, que s’emmarca en l’Estratègia per al Mercat Únic Digital de la Unió, començarà a ser d’aplicació a partir del 12 de juliol del 2020 i té com a principal objectiu garantir un ecosistema en línia competitiu, just i transparent.

La premissa de partida de la norma és la creixent dependència de microempreses i PIMEs en els serveis d’intermediació online per arribar als consumidors. Segons la norma, aquesta situació podria conferir a les plataformes una major capacitat de negociació i donar lloc a actuacions perjudicials per als legítims interessos d’aquells usuaris professionals que ofereixen els seus productes i serveis per aquest canal (i, de retruc, per als dels consumidors de la Unió).

El Reglament s’aplica, tal i com s’ha avançat, a proveïdors de serveis d’intermediació en línia i proveïdors de motors de cerca, amb independència d’on estiguin establerts o resideixin i la llei que els sigui d’aplicació. No obstant, la norma només els obliga en la mesura en què facilitin o proposin serveis a usuaris professionals establerts o domiciliats a la Unió Europea que, a la vegada, ofereixin béns o serveis als consumidors ubicats a la Unió (entesos, a la llum del Reglament, únicament com a persones físiques). En definitiva, relacions B2B2C.

Per tal de fer efectiu el seu objectiu, el Reglament incorpora, d’una banda, mesures encaminades a garantir la inexistència de comportaments unilaterals o pràctiques comercials deslleials en les relacions plataforma-usuari professional i, d’altra banda, mesures destinades a garantir l’existència de mecanismes efectius de resolució de conflictes en el marc d’aquestes relacions.

Quant al primer tipus de mesures, algunes aborden pràctiques com la falta de claredat o canvis sobtats en els termes i condicions, així com la falta d’informació respecte de suspensions o canvis en la prestació dels serveis. D’altres estableixen noves obligacions en matèria de transparència que obligaran a les plataformes a incorporar en els seus termes i condicions informació rellevant sobre determinades matèries. Per exemple, les condicions de classificació que utilitzen per a presentar i organitzar els resultats de cerques, les condicions aplicades a l’oferta de béns i serveis auxiliars, l’aplicació de tractaments diferenciats en l’oferiment d’alguns béns o serveis i els termes d’accés i ús a les dades facilitades o generades en el marc de l’activitat de la plataforma.

Pel que fa al segon tipus de mesures, es preveuen tres nous mecanismes per a facilitar la resolució de les controvèrsies sorgides en les relacions plataforma-usuari professional. En primer lloc, s’obligarà a les plataformes a comptar amb un sistema intern de resolució de reclamacions. En segon lloc, s’impulsa la mediació com a alternativa extrajudicial en la resolució d’aquests conflictes i les plataformes quedaran obligades a designar a dos o més mediadors en els seus termes i condicions a aquests efectes. Per últim, es reconeix legitimació activa a les organitzacions i associacions que tinguin un interès legítim de representació d’usuaris professionals, així com a organismes públics constituïts pels Estats membres amb aquesta finalitat.

L‘aplicació del Reglament en els propers mesos impulsarà importants adaptacions en el procés de prestació de serveis d’aquestes plataformes, tant en l’àmbit jurídic, a través de la revisió dels termes i condicions emprats en les relacions amb usuaris professionals, com des d’un punt de vista tecnològic per tal que la plataforma permeti complir amb aquestes noves obligacions. Tot i així, hi ha punts de la norma que requeriran d’actes addicionals que esclareixin l’abast de la seva aplicació pràctica.

Contactes