Aquesta pàgina requereix tenir activat el javascript per a funcionar correctament

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació, així com cookies de complement de xarxes socials. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Tancar
Notícies › Notes de Premsa › Comissió de Normativa

NOTA DE PREMSA: La Comissió de Normativa de l’ICAB proposa modificar la LECrim per acabar amb les ''ocupacions'' il·legals d’habitatges

02/09/2020
La reforma legislativa elaborada per la Comissió de Normativa del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona proposa la incorporació d'un nou article a la Llei d'enjudiciament criminal, concretament el 544 sexies i la modificació de l'article 13 de la llei processal penal
NOTA DE PREMSA: La Comissió de Normativa de l’ICAB proposa modificar la LECrim per acabar amb les ''ocupacions'' il·legals d’habitatges

Aquesta modificació de la LECrim segueix la mateixa línia del que tenen regulat alguns països europeus per donar solució a l'ocupació de propietats

La Comissió de Normativa de l’ICAB considera que no pot recaure en els propietaris d'immobles la solució als problemes de la manca d'habitatges

Barcelona, 2 de setembre de 2020.  El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), a través de la Comissió de Normativa, ha elaborat una proposta de regulació expressa de mesures cautelars en la Llei d'enjudiciament criminal (LECrim) amb l'objectiu de donar una solució ràpida i àgil a l’"ocupació" d'immobles.

La proposta legislativa s'ha presentat a la seu de Col·legi de l'Advocacia de Barcelona en el marc d'una roda de premsa que ha comptat amb la participació del secretari i president de la Comissió de Normativa de l'ICAB, Jesús Sánchez, els vocals de la Comissió de Normativa, Jorge Navarro i Julio Naveira i el catedràtic de Dret Processal de la UB, Vicente Pérez-Daudí. També han participat l’advocada i tinent d’alcaldessa de Mataró, Núria Moreno i la degana del Col·legi d'Advocats de Mataró, María Pastor.

La iniciativa elaborada per la Comissió de Normativa de l'ICAB planteja una modificació de la LECrim, en la línia del que tenen regulat alguns països europeus, proposant la incorporació d'un nou article a la Llei d'enjudiciament criminal, concretament el 544 sexies i la modificació de l'article 13 de la llei processal penal.

La incorporació d'un article 544 sexies a la Llei d'enjudiciament criminal seria del tenor literal següent:

"En los casos en los que conozca de un delito del artículo del 245 Código Penal, el Juez o Tribunal adoptará motivadamente la medida de desalojo en el plazo máximo de 48 horas desde la petición cautelar, sin necesidad de prestar caución, en tanto en cuanto, una vez requeridos los ocupantes del inmueble, no exhiban el título jurídico que legitime la permanencia en el inmueble. Acordado el desalojo podrán dar cuenta a los servicios sociales municipales a los efectos de facilitar el realojamiento atendiendo a la especial vulnerabilidad de los ocupantes o a las demás circunstancias del caso."

Des de la Comissió de Normativa de l'ICAB es considera que per aconseguir coherència i cohesió s'hauria de modificar l'article 13 del mateix text legal, que podria quedar de la següent manera:

"Es consideren diligències primeres la de consignar les proves de delicte que puguin desaparèixer, la de recollir i posar en custòdia tot el que porti a la comprovació i a la identificació del delinqüent, la de detenir, si escau, als presumptes responsables del delicte, i la de protegir els ofesos o perjudicats pel mateix, als seus familiars o a altres persones, podent acordar-se a aquest efecte les mesures cautelars a què fa referència l'article 544 bis, l'ordre de protecció que preveu l'article 544 ter o de l'article 544 sexies d'aquesta llei, així com aquelles altres que es considerin adequades i proporcionades per tal de protegir immediatament els drets de les víctimes.”

L’ocupació, un fenomen a l’alça

Segons la Comissió de Normativa de l'ICAB, la dilació en l'enjudiciament dels delictes d'usurpació d'immobles i l'absència de regulació de la mesura cautelar de desallotjament han contribuït a la proliferació de conductes il·lícites, on sota la falsa aparença d'una "ocupació" basada en l'estat de necessitat, s'oculten determinats grups o persones que operen en la més absoluta opacitat i impunitat obtenint beneficis econòmics per l'ocupació d'un habitatge, ja que aquest tipus d’”ocupació" s'està produint no només en habitatges buits, sinó en l'habitatge habitual de moltes persones, ja que es realitza una obertura violenta de portes amb l'objectiu d'intentar cobrar indemnitzacions -que ronden els 600 euros- a canvi de el desallotjament voluntari de la mateixa.

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l’"ocupació" és un fenomen en expansió. El 2008 es van registrar 622 usurpacions, el 2011 836, el 2012 la xifra ja va arribar a les 1.071. Una tendència a l'alça que també es registra fins a dia d'avui, ja que s'ha passat de 669 el 2013, a 2.402 el 2014, 3.278 el 2015, 6.132 el 2016, 6.757 el 2017 i 6.028 el 2018.

Catalunya, la Comunitat més afectada

La situació és especialment preocupant a Catalunya, ja que és la comunitat autònoma on es produeixen més ocupacions al mes: 20 al dia des de gener a juny de 2020, segons el Sistema Estadístic del Ministeri de l'Interior. Aquestes xifres indiquen que el 48,5% dels immobles ocupats durant el 2020 es van registrar a la comunitat autònoma, territori on s'han presentat 3.611 denúncies durant el primer semestre de l'any, gairebé mig miler més que en el mateix període de l'any anterior. La segona comunitat autònoma amb més afectacions és Andalusia, que el 2018 va registrar 1.183, i la Comunitat de Madrid, amb 657, segons dades del Ministeri de Justícia.

Davant d'aquesta problemàtica social, la Comissió de Normativa de l'ICAB urgeix a implementar una solució, ja que la legislació processal espanyola no disposa de mecanismes àgils i eficaços per a la neutralització dels delictes d'usurpació de béns immobles amb la finalitat de poder recuperar de forma ràpida i immediata la possessió de la propietat. Disposar d'aquests instruments, permetria, com a objectiu de prevenció general, la salvaguarda d'aquest dret de propietat com a factor d'ordenació del sistema econòmic de l'Estat de Dret.

La reforma legal de la llei processal, imposant la desocupació immediata mitjançant una regulació específica en el sentit apuntat, contemplant i protegint també les necessitats reals dels ocupants que es poden veure afectats per una especial vulnerabilitat, també víctimes d'aquestes conductes criminals és una necessitat imperiosa ja que tot i la reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil -mitjançant la Llei 5/2018, d'11 de juny, en relació a l'ocupació il·legal d'habitatges per donar solució al problema- la legislació vigent no compleix amb les expectatives dels afectats i afectades, ja que el jutge d'instrucció no pot adoptar diligències prèvies; tan sols pot assenyalar la celebració el judici, que tindria lloc 9 o 10 mesos després, amb el que la persona o família a qui li han ocupat el seu habitatge habitual no pot recuperar-la immediatament.

Des de la Comissió de Normativa de l'ICAB es considera que aquesta demora, a més de produir molts perjudicis als legítims titulars de l'habitatge -en molts casos també amb una difícil situació econòmica, personal o familiar-, també origina molts problemes als veïns i veïnes de l'habitatge ocupat.

Legislació internacional

La modificació de la LECrim que planteja la Comissió de Normativa de l'ICAB segueix la mateixa línia que tenen regulat alguns països europeus per donar solució a l'ocupació de propietats. Així, per exemple, a França la policia pot desallotjar un ocupant il·legal durant les primeres 48 hores d'ocupació des del moment que té coneixement de fet; a Alemanya també es recupera la possessió dels habitatges ocupats en un termini de 24 hores després de conèixer la seva ocupació il·legal, prèvia denúncia de l'propietari com a requisit; Regne Unit també disposa d'un sistema policial urgent per recuperar l'immoble després de la denúncia de titular; a Itàlia el jutjat pot ordenar immediatament a la policia el desallotjament de l'immoble ocupat, un cop acreditada la titularitat el bé i la inexistència de títol en l'ocupant.

L'ICAB avala la proposta de reforma legislativa elaborada per la Comissió de Normativa i considera que no pot recaure en els propietaris d'immobles la solució als problemes de la manca d'habitatges, ja siguin els titulars persones físiques o jurídiques. Per al Col·legi, són les institucions públiques les que tenen la responsabilitat de facilitar l'accés a l'habitatge i el reconeixement del dret constitucional a un habitatge digne mitjançant lloguers socials, o centres on qui no té un lloc on viure pot reclamar a les Administracions Públiques. Per això, la resposta de l'Estat, per donar solució a la creixent ocupació de propietats no pot demorar-se.

Contactes

    • Departaments i Comissions de l'ICAB  
    Comissió Normativa
    c/ Mallorca, 283
    08037 Barcelona, Barcelona - España

    T. 93 601 12 12 - EXT. 5302