Il·lustre col·legi d'advocats de Barcelona

La Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona ha organitzat la tertúlia 'Bogeria i delinqüència, malalts o culpables?', que tindrà lloc demà divendres 16 d'octubre, a les 17 hores, a la Sala d'Usatges. Parlaran sobre el tema Jordi Obiols, catedràtic de psiquiatria de la UAB, i Sílvia Ventura, magistrada.

*** Es prega confirmació d'assistència a biblioantic@icab.cat

Per Joan Merelo-Barberà// La culpabilitat és un concepte moral relacionat amb la responsabilitat individual que arriba al camp jurídic amb un significat recriminatori. La malaltia mental és una categoria mèdica que serveix per agrupar característiques comunes entre diverses anomalies de la conducta humana, de manera que la ciència pugui procurar mitjans específics per al benestar de l’individu. El que és o no normal és quelcom que es pot posar en qüestió però, en general, la normalitat serà allò majoritàriament consensuat per la societat.

Quan de sobte un fet ens afecta per la seva universal anormalitat i per la perillositat que en deriva, es produeix un rebuig general i l'opinió pública parla de crims i de monstres. Per a la psiquiatria, no obstant, el monstre pot ser un malalt, i per a la justícia, un irresponsable. Llavors començarà el joc d'atenuants i eximents, de domini de la voluntat i de l’enteniment per comprendre, de penes i mesures de seguretat. Per a l'opinió pública, una sentència sense pena s'entendrà sempre com una declaració d'innocència. En el camp moral, la innocència mai ha estat compatible amb la culpabilitat.

Quan no s’ha comés cap infracció penal, el sistema sanitari permet l’internament forçós d'un malalt mental en una institució psiquiàtrica, sigui per prevenció general o individual, sigui pel seu benestar o per la seva perillositat envers el seu entorn. Aquesta limitació del dret a la llibertat no té la precisió temporal de les penes privatives de llibertat. Es farà sota el control judicial però, en definitiva, serà el pronòstic mèdic i el tractament els que determinaran la seva posada en llibertat.

Quan s’ha produït un crim, la qüestió serà determinar si aquest acte és el resultat d’una conducta desviada per opció lliure o com a resultat d’un procés mental inevitable. Malalt o no, davant la defensa social del sistema, el ciutadà és titular dels seus drets subjectius amb les garanties que li atorga la Constitució. Si finalment se li aplica una mesura de seguretat,  malgrat que la seva curació serà sempre el pronòstic relatiu a la seva perillositat, fonamentarà la decisió judicial sobre la seva llibertat.

Sovint, els estats mentals també depenen de les substàncies químiques o de la genètica. Les alteracions de la percepció i els trastorns de conducta són moralment equivalents a les drogodependències? Fins a quin punt és responsable un malalt mental quan no pren la medicació prescrita? El  determinisme genètic ens portarà altra vegada a les velles teories de Cesare Lombroso? Tornarem al concepte del boig moral? Quina és la frontera per limitar els drets dels malalts perillosos que no han comés cap acte delictiu?

Aquestes línies, de ben segur, són generalitzacions que requereixen molts matisos. Tants com la psiquiatria i el dret quan es tracta d'individualitzar el tractament al malalt o la pena al delinqüent.

Per a la propera tertúlia del dia 16 d’octubre hem convidat a dos especialistes en cadascuna d'aquestes matèries: el catedràtic de la UAB Jordi Obiols Llandrich i la magistrada Sílvia Ventura Mas.

Sabem que jutges i metges dialoguen sovint sobre l'estat de la qüestió en els seus respectius camps d’actuació. El que no sabem és si, quan s’està a la frontera i es coneixen els límits continentals de cada responsabilitat professional, es poden establir perspectives comunes sense que suposi un perill social ni una disminució de les garanties.